Vés al contingut

Lois-Xavier de Ricard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLois-Xavier de Ricard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1843 Modifica el valor a Wikidata
Fontenay-sous-Bois (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1911 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMarsella Modifica el valor a Wikidata
Conservador Château d'Azay-le-Rideau
1905 – 1909
Majoral del Felibritge
1888 – 1911
Realitzador Armana de la lauseta (oc) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, periodista, felibre Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1900Fédération Régionaliste Française
1892Escòla Mondina
1875La Cigale (en) Tradueix
1866Le Parnasse contemporain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLydie Wilson Modifica el valor a Wikidata
PareJoseph-Barthélemy de Ricard Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDictionnaire des auteurs de langue d'Oc de 1800 à nos jours, (p.268-269) Modifica el valor a Wikidata
Lois-Xavier de Ricard

Lois-Xavier de Ricard (Fontenay-sous-Bois 1843 - Marsella 1911) fou un polític i escriptor occità. Fill d'un general bonapartista, es dedicà a la literatura i el 1863 fundà La revue du progrès on hi col·laboraren Paul Verlaine, Léon Gambetta i Raoul Rigault, futur procurador de la Commune, amb qui el 1866 fundarien la revista Le Parnasse contemporain. Posteriorment va escriure en Journal des Voyages i al 1870 es dedicaria al periodisme, on destacà pel seu republicanisme i anticlericalisme.

Va prendre part de la Comuna de París, raó per la qual fou exiliat el 1871. Més tard es va instal·lar a Montpeller, on es va fer amic del poeta occità August Fourès, ambdós emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d'un occitanisme republicà, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta (1877-79). El 1881 es presentà a les eleccions municipals de Montpellier amb el socialista Paul Brousse, però fou derrotat. El 1885 fundà el diari de tendència socialista Le Languedoc, El 1897 marxà a París a exercir el periodisme, però el 1906 tornà a Marsella, on va morir. Deixeble de Pierre-Joseph Proudhon, publicà Le Fédéralisme (1878). Ramon Casas li va dedicar un retrat, avui conservat al MNAC.[1]

Referències

[modifica]
  1. (Mendoza, 1995), núm. 180

Bibliografia

[modifica]
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició MNAC). ISBN 84-8043-009-5.