Vés al contingut

Lois Schaefer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLois Schaefer
Biografia
Naixement10 març 1984 Modifica el valor a Wikidata
Yakima (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 2020 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Sequim (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióflautista Modifica el valor a Wikidata

Lois Schaefer (Yakima, 10 de març de 1984 - Sequim, 31 de gener de 2020)[1][2] va ser una flautista nord-americana.

Joventut i educació

[modifica]

Lois Elizabeth Schaefer va néixer a l'estat de Washington, filla de Charles Frederick Schaefer i Mary Elizabeth Wherry.[3] Charles Frederick Schaefer va ser un corredor de la indústria de la fruita mentre que Mary Elizabeth Wherry va ser professora d'escola i va ensenyar piano a les seves filles.[4] Schaefer tenia una germana, Winfred Mayes (1919 - 2020), que fou coneguda per la seva carrera de violoncel·lista.[3]

Schaefer va dedicar la seva educació i carrera a tocar la flauta. Sobretot, va passar la major part de la seva carrera com a flauta principal i flautín de l'Orquestra Simfònica de Boston. Schaefer va formar part de la junta de la "National Flute Association" a més de ser membre de la facultat del Conservatori de Música de Nova Anglaterra. El seu llegat musical de dècades la va convertir en una músic pionera per a dones i va contribuir a l'èxit de la secció de flauta de la BSO.

Schaefer va començar a tocar la flauta a l'escola primària.[4] Com que Yakima no tenia cap professor de flauta a disposició de Schaefer en aquell moment, era majoritàriament autodidacta. Quan era adolescent, Schaefer va assistir al "Summer Arts Camp" a l'"Interlochen Center for the Arts" on va ser la primera de 27 flautistas.[4] Després va assistir al Conservatori de Música de Nova Anglaterra. Mentre estava a la universitat, va estudiar amb Georges Laurent, conegut per la seva posició de flautista principal a la BSO, així com Frank Horsfall i Sebastian Caratelli.[5] Va rebre una llicenciatura en interpretació de flauta el 1946 i va completar un diploma d'artista un any més tard.[5]

Carrera professional musical

[modifica]

El 1951, Schaefer va ser contractada com a flautista principal ajudant de l'Orquestra Simfònica de Chicago per Rafael Kubelík.[5] Va retenir aquesta persona durant tres anys. Durant aquest temps, també va ensenyar al "Chicago Musical College".[5]

De 1956 a 1965, Schaefer va ser la flauta principal de la New York City Opera. També va actuar amb la "NBC Opera Theatre Orchestra", la "RCA Victor Symphony Orchestra" i la Columbia Symphony Orchestra durant aquest temps.[5]

Schaefer es va convertir llavors en picola i flauta principal de l'Orquestra Simfònica de Boston el 1965. Després de la contractació, va ser una de les quatre dones de la BSO.[6] Schaefer es va referir a aquesta posició com el seu "treball de somni" i es va quedar a la BSO durant 25 anys.[7] També va ser la flautista principal de la Boston Pops Orchestra durant aquest temps, en la qual va dirigir el piccolo obbligato a "The Starts and Stripes Forever" més de 2.000 vegades.[3] Schaefer també va ser membre de la facultat de la seva alma mater (NEC) de 1965 a 1992, així com membre de la junta de l'Associació Nacional de Flauta, on va rebre un premi a la seva trajectòria el 1993.[4]

Jubilació i mort

[modifica]

El 1990, Schaefer es va retirar de la seva posició principal de piccolo.[7] Va viure amb la seva germana a Arizona abans que totes dues es traslladessin a Sequim, Washington.[4] Durant la jubilació, va passar temps viatjant per Àfrica, Costa Rica, Equador, les illes Galápagos i Machu Picchu, entre d'altres.[3] A Schaefer li agradava especialment fer senderisme al mont Rainier i al mont St. Helens i fer jardineria.[3] El 31 de gener de 2020, Schaefer va morir de malaltia pulmonar obstructiva crònica a la seva casa de Sequim.[4] Tenia 95 anys.[6]

Referències

[modifica]