Lomavren
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Ararat i Província de Siunik |
| Estat | Armènia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals romaní pararromaní | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet armeni |
| Codis | |
| ISO 639-3 | rmi |
| Glottolog | loma1235 |
| Ethnologue | rmi |
| IETF | rmi |
El lomavren (armeni: Լոմավրեն, lomavren) és una llengua mixta[1] gairebé extinta parlada pel poble lom. Va sorgir del contacte lingüístic entre una llengua relacionada amb el romaní i el domari[2] i l'armeni. També es coneix aquesta llengua amb el nom de bosa/boixa.
Característiques lingüístiques
[modifica]Manca de gènere gramatical i té set casos; la seva gramàtica està estretament relacionada amb la del dialecte erzerum de l'armeni, amb el vocabulari gairebé exclusivament d'origen indoari.
Numerals en les llengües romaní i domari, amb formes de sànscrit, hindi, bengalí, persa i cingalès per a la comparació.[2] També inclou influències del grec i llatí.
A continuació es mostren els nombres bàsics en romaní, domari i lomavren, amb les formes en persa i hindi, entre d'altres, per a la comparació.[3] En romaní, les paraules dels números 7, 8 i 9 deriven del grec:
| Números | Sànscrit | Mitanni | Hindi | Bengalí | Romaní | Domari | Lomavren | Grec | Persa | Sinhala | Llatí |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | éka | aika- (a-i-ka-) | ek | æk | ekh, jekh | yika | yak, yek | éna | yak, yek | eka | ūnus, ūna, ūnum |
| 2 | dvá | do | dui | duj | dī | lui | dýo | du, do | deka | duo, duae, duo | |
| 3 | trí | tera-? (ti-e-ra-) | tīn | tin | trin | tærən | tərin | tría | se | thuna/thri | trēs, tria |
| 4 | catvā́raḥ | cār | char | štar | štar | išdör | téssera | čahār | hathara/sathara | quattuor | |
| 5 | páñca | pańća-? (pa-an-za-) | pā̃c | panch | pandž | pandž | pendž | pénte | pandž | paha | quīnque |
| 6 | ṣáṭ | chah | chhoy | šov | šaš | šeš | éxi | šeš | haya/saya | sex | |
| 7 | saptá | satta (ša-at-ta) | sāt | sāt | ifta | xaut | haft | eptá | haft | hata/satha | septem |
| 8 | aṣṭá | āṭh | āṭh | oxto | xaišt | hašt | októ | hašt | ata | octō | |
| 9 | náva | nāva- (na-a-[w]a-) | nau | noy | inja | na | nu | ennéa | noh | nawaya | novem |
| 10 | dáśa | das | dosh | deš | des | las | déka | dah | dahaya | decem | |
| 20 | viṃśatí | bīs | bish | biš | wīs | vist | eíkosi | bist | wissa | vīgintī | |
| 100 | śatá | sau | eksho | šel | saj | saj | ekató | sad | siiya/shathakaya | centum |
Referències
[modifica]- ↑ «Lomavren» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «GYPSY ii. Gypsy Dialects» (en anglès). Encyclopaedia Iranica. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «ON ROMANI ORIGINS AND IDENTITY» (en anglès). RADOC. Arxivat de l'original el 2011-07-17. [Consulta: 1r juny 2024].