Lomis hirta
Aparença
(S'ha redirigit des de: Lomisoidea)
Lomis hirta | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Crustacea |
Classe | Malacostraca |
Ordre | Decapoda |
Família | Lomisidae |
Gènere | Lomis |
Espècie | Lomis hirta (Lamarck, 1818) |
Lomis hirta és una espècie de crustaci decàpode anomur, l'única del gènere Lomis, de la família Lomisidae y de la superfamília Lomisoidea.[1]
Anomenat en anglès "hairy stone crab" (cranc de pedra pelut), és un cranc que viu a la zona del litoral de l'Austràlia meridional i occidental, des de Bunbury, fins a l'Estret de Bass.[2]
Hi ha una certa controvèrsia sobre la relació entre Lomis hirta i els altres anomurs. Com a candidats a ser els seus parents més propers s'han proposat els bernats ermitans,[3] determinats litòdids,[4] i Aegla.[5][6] És clar, tanmateix, que la forma de cranc és un cas d'evolució convergent amb altres crancs.
Referències
[modifica]- ↑ «Còpia arxivada». Museum Victoria, 1996. Arxivat de l'original el 2006-04-11. [Consulta: 20 agost 2007].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Keith Davey. «». Department of the Environment and Heritage (Australia). [Consulta: 15 agost 2006].
- ↑ Dixon, C. J.; F. R. Schram; S. T. Ahyong «A new hypothesis of decapod phylogeny». Crustaceana, 76, 8, 2004, pàg. 935–975.
- ↑ Martin, J. W. & L. G. Abele «Phylogenetic relationships of the genus Aegla (Decapoda: Anomura: Aeglidae), with comments on anomuran phylogeny». Journal of Crustacean Biology, 6, 3, 1986, pàg. 576–616..
- ↑ Morrison, C. L., A. W. Harvey, S. Lavery, K. Tieu, Y. Huang & C. W. Cunningham «Mitochondrial gene rearrangements confirm the parallel evolution of the crab-like form». Proceedings of the Royal Society of London B, 269, 2001, pàg. 345–350. Arxivat de l'original el 2007-06-12 [Consulta: 20 agost 2007].
- ↑ Porter, M. L., M. Pérez-Losada & K. A. Crandall «Model-based multi-locus estimation of decapod phylogeny and divergence times». Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 2005, pàg. 355–369.