Vés al contingut

Lopinga achine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLopinga achine Modifica el valor a Wikidata

Imago a la Reserva natural Tigirek, Altai, Rússia  
Dades
Hoste
Estat de conservació
Vulnerable
UICN174299 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènereLopinga
EspècieLopinga achine Modifica el valor a Wikidata
(Scopoli, 1763)
Nomenclatura
ProtònimPapilio achine Modifica el valor a Wikidata

Lopinga achine és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[1]

Distribució

[modifica]

Espècie rara i local que s'estén des del nord de la península Ibèrica i França a través de gran part de l'Europa central fins al sud de Finlàndia, el nord d'Itàlia, Eslovènia i Romania. La seva distribució continua per l'Àsia central fins al Japó, Corea i l'extrem est de Rússia.[2][3] A la península Ibèrica s'han localitzat només dos nuclis de població, un de petit als voltants de Sierra Sálvada, a cavall de les províncies de Burgos, Biscaia i Àlaba, i l'altre format per diversos subpoblacions no interconnectades als Picos de Europa i voltants, a les províncies d'Astúries, Lleó i Cantàbria.[4] A Catalunya, només ha estat citada una vegada, concretament el juliol de l'any 2017 es va observar un individu adult assolellant-se en un bedoll en un camí forestal proper a Bordius, Vall d'Aran.[5]

Descripció

[modifica]

Envergadura alar d'entre 42 i 50 mm. Dimorfisme sexual poc evident. Anvers de color bru amb una sèrie d'ocels negres envoltats de groc a la part exterior. El revers és semblant a l'anvers, però els ocels presenten el centre de color blanc. També existeixen dues franges bru clar als marges i una franja blanquinosa que s'estén per la part interior dels ocels.[6]

Hàbitat

[modifica]

Clarianes herboses en boscos caducifolis i marges arbustius de boscos de coníferes, tant en llocs humits com secs, i en sòls calcaris i no calcaris. Rang altitudinal des dels 200 m fins als 1500 m.[3] L'eruga s'alimenta de gramínies i ciperàcies, sobretot Brachypodium i Carex, però també Deschampsia, Festuca i Poa.[6]

Període de vol i hibernació

[modifica]

Vola en una sola generació entre principi de juny i finals de juliol.[3] Hiberna com a eruga.[6]

Conservació

[modifica]

Espècie en declivi a bona part d'Europa a causa de la pèrdua de clarianes en boscos, l'abandonament de l'agricultura i dessecament del terreny, que permetien mantenir l'hàbitat adequat per a l'espècie mitjançant el pasturatge.[2][6]

Referències

[modifica]
  1. «Funet» (en anglès). [Consulta: 24 març 2024].
  2. 2,0 2,1 «Lopinga achine» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 24 març 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  4. Romo, Helena; García-Barros, Enrique; Martín Cano, José; Ylla, Josep; López Munguira, Miguel «Lopinga achine» (PDF) (en castellà). Bases ecológicas preliminares para la conservación de las especies de interés comunitario en España: Invertebrados, 2012 [Consulta: 24 març 2024].
  5. Sesma, José Manuel «Lopinga achine (Scopoli, 1763), primera citació per a Catalunya (Lepidoptera: Nymphalidae)». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 109, 31-12-2018, pàg. 113–114. ISSN: 1132-7669.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)