Lora (beguda)
La lora o "beguda dels esclaus" ( serva potio ) va ser durant l'antiguitat un vi barat, de mala qualitat. Si s'afegeix aigua a l'pellofa que queda després d'haver premsat el raïm destinades a la producció de vi, és possible produir una beguda fluixa, semblant al vi.[1][2]
Història
[modifica]La lora, beguda per esclaus i treballadors de l'antiga Grècia i l'antiga Roma, era obtinguda amb les restes de les pells de raïm premsats ja dues vegades, que es deixaven macerar en aigua durant un dia. Llavors, de la barreja resultant, es procedia a un nou premsat per obtenir, amb un afegit posterior d'aigua, un líquid semblant a un vi fluix.[3]
Posteriorment es va seguir utilitzant de forma semblant a l'edat mitjana i ha arribat fins a dates tan tardanes com a mitjans de l'segle xx, sobretot a França, on derivaria amb el nom de piquette ( piqueta) per al consum d'agricultors pobres, peons o treballadors.[4]
Després del premsat del raïm, aquesta beguda es devia oferir als veremadors. La lora es conservava fins al solstici d'hivern.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Jancis Robinson . Piquette. 3a. Oxford University Press, 2006, p. detalls / oxfordcompaniont00janc/page/532 532. ISBN 0-19-860990-6.
- ↑ Isidro García Tato; Ana María Suárez Piñeiro Acta de la cultura del vino: primer Congreso Peninsular : O Barco de Valdeorras, 10 al 12 de mayo de 2002. Editorial CSIC - CSIC Press, 2005, p. 55–. ISBN 978-84-00-08344-1.
- ↑ Alexander Adam. Roman antiquities: or, An account of the manners and customs of the Romans. Printed for T. Cadell, 1835, p. 395–.
- ↑ Dictionnaire de la conversation et de la lecture. Belin-Mandar, 1838, p. 131–.
- ↑ Bouvier, Michel. Les saveurs du vin antique, Vins d'hier, vignerons d'aujourd'hui (en francès). París: Errance, 2001, p. 199. ISBN 9782877722094.