Lorenzo Litta
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 febrer 1756 Milà (Itàlia) |
Mort | 1r maig 1820 (64 anys) Monteflavio (Itàlia) |
Sepultura | Santi Giovanni e Paolo |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
1806 – 1807 ← Giovanni Filippo Gallarati Scotti – Filippo Casoni → | |
Cardenal | |
23 febrer 1801 – | |
Nunci apostòlic a Rússia | |
11 febrer 1797 – 1r maig 1799 | |
Nunci apostòlic a Polònia | |
8 febrer 1794 – 1796 | |
Arquebisbe catòlic | |
6 octubre 1793 – | |
Arquebisbe titular | |
23 setembre 1793 – Diòcesi: arquebisbat de Tebes | |
Protonotari apostòlic | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic (1789–) |
Consagració | Luigi Valenti Gonzaga |
Família | |
Família | House of Litta (en) |
Germans | Giulio Renato de Litta Visconti Arese |
Lorenzo Litta (Milà, 23 de febrer de 1756 - Monteflavio, 1 de maig de 1820) fou un cardenal italià pertanyent a la noblesa i fou oncle de l'historiador Pompeu Litta (1781-1852).
Després d'acabar els seus estudis, entrà en la carrera eclesiàstica i fou pronotari apostòlic, arquebisbe de Tebes in partibus, nunci a Polònia (1794), cardenal (1801), prefecte de la Congregació de l'Índex i prefecte de la Propaganda (1814).
Assistí com ambaixador extraordinari del papa Pius VI a la coronació del tsar Pau I, va prendre part en el conclau que elegí a Pius VII i, per haver-se negat a assistir al casament de l'emperador Napoleó i Maria Lluïsa d'Àustria, fou objecte de persecucions.
Deixà Lettres sur les quatre articles dits de clergue de France (París, 1826).
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 30, pàg. 1134. (ISBN 84-239-4530-8)