Lorenzo Mascheroni
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 maig 1750  Bèrgam (República de Venècia) | ||
| Mort | 14 juliol 1800 (50 anys) París (Primera República Francesa) | ||
| Rector Universitat de Pavia | |||
| 1793 – 1794 ← Giuseppe Andrea Raggi – Antonio Mussi → | |||
| Rector Universitat de Pavia | |||
| 1789 – 1790 ← Bassiano Carminati – Pietro Tamburini → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Seminari de Bèrgam (–1767) | ||
| Es coneix per | Teorema de Mohr-Mascheroni Constant d'Euler-Mascheroni | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Geometria | ||
| Ocupació | matemàtic, físic, poeta, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Pavia (1786–1797) Seminari de Bèrgam (1767–1786) | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Lazzaro Spallanzani | ||
| Influències | |||
| Nom de ploma | Dafni Orobiano | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Lorenzo Mascheroni, (1750-1800), fou un matemàtic i poeta italià.
Vida i obra
[modifica]Mascheroni va néixer al barri de Castagneta, als afores de Bèrgam. Va estudiar al seminari d'aquesta ciutat i es va ordenar sacerdot el 1767 i va celebrar la primera missa el 1774.[1] El 1778 va passar de ser professor de retòrica a ser professor de filosofia al Collegio Mariano de Bèrgam.[2] La filosofia, en aquell temps comprenia la lògica, la física i la metafísica i va ser en el camp més científic de la física en el que va destacar.
Quan el matemàtic Pietro Paoli va deixar la universitat de Pavia per anar a Pisa, Mascheroni va ser cridat per ocupar la càtedra d'àlgebra i geometria d'aquesta universitat de la que va arribar a ser rector en dos períodes.[1] A partir de 1796, juntament amb la majoria de professors de la universitat, va recolzar el nou govern democràtic i, en proclamar-se la República Cisalpina, va ser membre del seu consell i del comitè constitucional.[3] El 1798 va ser invitat a París per participar en els treballs d'implantació del sistema mètric decimal i, el 1800, va morir es aquesta ciutat d'una malaltia sobtada.[4]
En el camp científic és autor de tres obres notables:
- Nuove ricerche sull’equilibrio delle volte (1785),[5] en ella fa una síntesi entre mecànica i estàtica per calcular l'equilibri dels arcs, de les voltes i de les cúpules.[6]
- Adnotationes ad calculum integralem Euleri (en dues parts, 1790 i 1792),[7] en aquest llibre va fer un càlcul més exacte de l'actualment anomenada constant d'Euler-Mascheroni 0,577215661901..., constant de la que encara es desconeix si és un nombre racional o no.
- Geometria del Compasso (1797), en el que, a més de calcular una aproximació geomètrica del número π, va demostrar que qualsevol construcció geomètrica que pugui ser feta amb regle i compàs, pot ser feta únicament amb compàs, tot i que el primer a donar aquest resultat va ser el danès Georg Mohr, que havia publicat una demostració el 1672.[8]
Al començament de la seva carrera es va interessar principalment en les humanitats (poesia i grec) fins que va començar a exercir com a professor de matemàtiques a Pavia. Però va mantenir l'interès per la literatura, fins al punt que el 1793 va escriure L’invito di Dafni Orobiano a Lesbia Cidonia,[9] un llarg poema en el que descriu amb tot de detall la bellesa de la universitat de Pavia i les seves meravelles reunides a les col·leccions científiques dels seus museus.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Pepe, 1999, p. 145.
- ↑ Giudice i Bonera, 2003, p. 550.
- ↑ Pepe, 1999, p. 145-146.
- ↑ Pepe, 1999, p. 146.
- ↑ Benvenuto, 1991, p. 412 i ss.
- ↑ Sinopoli, 2003, p. 1866.
- ↑ Pepe, 1999, p. 148-149.
- ↑ Pepe, 1999, p. 150-152.
- ↑ Dillon, 2010, p. 233 i ss.
- ↑ Garbarino et al., 2015, p. 601.
Bibliografia
[modifica]- Benvenuto, Edoardo. An Introduction to the History of Structural Mechanics: Part II: Vaulted Structures and Elastic Systems (en anglès). Springer Verlag, 1991, p. Capítol 12.7. ISBN 978-1-4612-7751-4.
- Dillon, Matilde. «Lorenzo Mascheroni, L'invito». A: Stefania De Toma, Rossella Abbaticchio, Gianluigi De Marinis Gallo (eds.). L'incipit e la tradizione letteraria italiana (en italià). Pensa Multimedia, 2010, p. 233-240. ISBN 978-88-823-2732-3.
- Garbarino, C.; Cani, V.; Maretti, S.; Mazzarello, P. «Poesia e teratologia: l'invito a Lesbia Cidonia di Lorenzo Mascheroni nei preparati anatomici» (en italià). Medicina nei secoli, Vol. 27, Num. 2, 2015, pàg. 601-614. ISSN: 0394-9001.
- Giudice, Franco; Bonera, Gianni «Lorenzo Mascheroni e Alessandro Volta: un dialogo tra scienza e poesia» (en italià). Nuncius, Vol. 18, Num. 2, 2003, pàg. 549-576. DOI: 10.1163/182539103X00062. ISSN: 0394-7394.
- Pepe, Luigi «Mascheroni, matematico, poeta e cittadino» (en italià). Bollettino dell'Unione Matematica Italiana, Vol. 8, Num. 2, 1999, pàg. 145-158. ISSN: 1972-6724.
- Sinopoli, Anna. «The role of geometry in the theories on vaulted structures by Lorenzo Mascheroni (1785)». A: Santiago Huerta (ed.). Proceedings of the First International Congress on Construction History (en anglès). Instituto Juan de Herrera, 2003, p. 1865-1873. ISBN 84-9728-073-3.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lorenzo Mascheroni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Seidenberg, A. «Mascheroni, Lorenzo» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 juliol 2015].