Loreto García y García
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1799  |
| Mort | 1866 (66/67 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Loreto García y García (Madrid, 1799 - París, 1866) fou una soprano espanyola.[1]
Va ser deixebla de Josep Melcior Gomis i Colomer i de Ramon Carnicer i Batlle, amb qui va estar en un dels viatges a Itàlia i es va donar a conèixer en algun teatre local.[2] Començà a treballar en el teatre de la Cruz el 1814,aconseguint gran èxits, i el mestre Carnicer, convençut de l'extraordinari mèrit de la jove artista, que, a més, era bellíssima, la portà a Itàlia, on, a penes, escoltada fou contractada com a primera tiple de La Scala de Milà.
Després passà a París i d'allà marxà a Bèlgica i Alemanya, aconseguint arreu una entusiasta acollida. De tornada a Espanya, cantà a Madrid gran nombre d'òperes. Estava casada amb el compositor de balls, Auguste Vestris.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). volum 25: Fui - Gibz. Madrid: Espasa-Calpe, 1975, p. 831. ISBN 84-239-4525-1.
- ↑ Peña Goñi, Antonio. La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX (en castellà). Madrid: Imprenta y Estereotipia de El Liberal, 1881, p. 133-135.