Lorica hamata
La lorica hamata és un tipus de cota de malla utilitzada durant els darrers segles de la República Romana i durant el Principat com a armadura estàndard de les tropes auxiliars (Auxilia) de l'exèrcit. Habitualment es fabricava en ferro. Consistia en fileres de volanderes i anelles rivetejades que produïen una armadura forta, flexible i fiable. Cada anella tenia un diàmetre interior d'uns 5 mm i un diàmetre exterior d'uns 7 mm, de manera que en una armadura podien haver-hi alguns milers d'anelles. Les espatlles duien unes solapes similars als lithorax grecs, des de la part mitjana de l'esquena fins al pit i s'unien a la cota de malla amb ganxos de coure o ferro.
És possible que els romans obtinguessin el coneixement de la fabricació d'aquest tipus de cota de malla dels pobles celtes del nord de la península Itàlica. Els romans l'adaptaren a diversos tipus de tasques militars, amb versions per a la infanteria, la cavalleria, els exploradors i els llancers..
Cap als primers anys del segle I la lorica hamata començà a ser substituïda per la lorica segmentata, l'armadura que resulta més fàcilment recognoscible com a romana. Nogensmenys, els historiadors discuteixen fins a quin punt la lorica segmentata arribà a ser tan generalitzada com inicialment es creia, i durant quants anys. Sembla que algunes legions d'Àfrica i d'Àsia mai van deixar d'utilitzar la lorica hamata i, en qualsevol cas, el que és cert és que en els darrers segles de l'Imperi la lorica hamata tornà a ser altra vegada l'armadura estàndard.
Vegeu també
[modifica]