Los Extravagantes
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
Los Extravagantes va ser una capella de música espanyola activa en Granada (Espanya) entre els segles XVII i XVIII i ressorgida breument en la mateixa ciutat a la fi del segle xx.
La capella històrica
[modifica]
De la curiosa i llegendària capella de música Los Extravagantes es comença a tenir notícia mitjançant diferents documents i cròniques de Granada datades a partir de l'any 1633. Pel que es desprèn d'aquesta documentació, es tractava d'un conjunt de músics que exercia la seva professió de manera independent a les institucions (ja fossin de signe aristocràtic o eclesiàstic) que habitualment comptaven en el seu si amb una capella de música estable. Amb l'ús actual del vocable, el nom d'aquesta capella podria semblar estrambòtic per a un conjunt que exercia una tasca d'aquestes característiques. Tanmateix ofereix una idea bastant clara de les funcions abans esmentades, car ha de ser considerat precisament en la seva accepció literal, d'acord amb el seu origen etimològic (d'extra-vagare, «discórrer al marge»).[1] En la pràctica, aquests músics treballaven, sense un suport estable, fora de la disciplina eclesial o nobiliària i eren contractats per a actuar en les festivitats profanes o litúrgiques on fossin necessaris, de manera semblant al que avui seria un conjunt d'intèrprets autònoms i tractant-se, en definitiva, d'una capella de música privada.[2]
El llegendari mestre Diego de Pontac (1603-1654) fa, en la seva autobiogràfica ressenya de 1633, conservada sota el títol de Discurso del maestro Pontac (Granada, 1633), una relació dels deixebles que ha tingut a Saragossa, Madrid, Salamanca i Granada, i ve a citar entre ells al «maestro Luys Garay en los estravagantes de Granada» [sic], d'on es dedueix que aquest va estar, en el moment de la redacció del Discurso, al capdavant d'aquesta capella. Aquest músic va ser, així mateix, successor de Pontac com a mestre en la capella de la Catedral de Granada.[3] Per raons que avui encara no estan aclarides documentalment, Los Extravagantes van passar a acomodar-se posteriorment com a capella de música resident en la col·legiata del Salvador del Albaicín fins que el 1725, desapareguts en la seva majoria els membres primitius i perduda la seva idiosincràsia, van acabar per cedir també el seu nom d'origen per a passar a ser, en endavant, la Capilla de Música del Salvador.[4]
Ressorgiment en el segle XX
[modifica]
A la mateixa ciutat que va albergar la dissolta capella musical sorgeix, a la fi de S. XX, una altra capella que, inspirada per l'anterior, rep el mateix nom i aborda unes funcions i un repertori que hagués estat continuació del de la capella primigènia si les activitats d'aquesta no haguessin cessat el 1725. Los Extravagantes del segle XX recuperen, impulsats per l'afany investigador de músics pertanyents a l'Orquestra Ciutat de Granada,[5] obres paradigmàtiques del barroc i el classicisme espanyol, amb especial atenció al conservat en arxius de diferents capelles andaluses. Així mateix, l'escassetat de literatura merament orquestral en l'àmbit peninsular de l'època, impel·leix a aquests músics a l'orquestració de diferents peces escrites originalment per a tecla.[6] En menor mesura, la capella va abordar el repertori barroc europeu. El seu concert de presentació el gener de 1996 es va realitzar a l'Església del Salvador, just on 270 anys abans es dissolvia la capella original.[7] Al llarg de la seva activitat, alguns concerts van suposar una fita en la recuperació musical d'autors oblidats del barroc andalús. Així, amb el patrocini de Caja Sur van reposar en 1997 el Miserere a siete coros del mestre de capella Agustín Contreras en la Catedral de Còrdova. En 1998 van obrir el IV Ciclo de Música Antigua organitzat per l'antiga Caja General de ahorros de Granada amb un concert dedicat íntegrament a rescatar l'obra i la figura d'Antonio Cavallero.[8][9] Fins a la seva dissolució en 2004,[10] la capella va comptar amb la participació solista de les tiples María Nogueras, Mercedes Frías, Estrella Estévez i Mariola Cantarero, el tenor Sergio Merino i el baríton Josep Miquel Ramon. Diferents agrupacions corals van col·laborar amb aquest conjunt, al capdavant del qual es van posar els directors Juan Luis Martínez i Pablo Heras Casado. Si bé no van arribar a produir cap enregistrament discogràfic, sí que van realitzar registres per a Canal Sur TV i Radio Nacional de España.
Bibliografia especialitzada
[modifica]- Juan Miguel Ruiz Jiménez: «Ministriles y extravagantes en la celebración religiosa». Capítol 7 del llibre de VVAA Políticas y prácticas musicales en el mundo de Felipe II: estudios sobre la música en España, sus instituciones y sus territorios en la segunda mitad del siglo XVI. Edició de l'Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2004. ISBN 84-89457-33-6
- Juan Miguel Ruiz Jiménez: Música y devoción en Granada (siglos XVI-XVIII): funcionamiento "extravagante" y tipología de plazas no asalariadas en las capillas musicales eclesiásticas de la ciudad. Anuario Musical, 52 (1997).
Documentació sonora
[modifica]- Publica la gracia, Ària a duo d'Antonio Cavallero, Capilla Musical Los Extravagantes amb María Nogueras (tiple) i Sergio Merino (tenor). Sèrie televisiva Al Sur, Granada. Capítol 11: «Música histórica». Canal Sur TV - Sogefinsa, Realització de Miguel Alcobendas (1996).
- Antonio Cavallero: medio siglo de música en tinieblas. Concert en el Monestir de Sant Jerònim de la Capilla Musical Los Extravagantes amb Estrella Estévez (tiple), Josep Miquel Ramon (baix) i la direcció musical de Juan Luis Martínez (Granada, 6 de març de 1998). Arxiu de RNE.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Autoridades - Tomo III (1732): «Se usa assimismo por el que no es del número, ni tiene assiento fixo, ni está computado ni incluido o incorporado con alguna compañía, comunidad o classe de personas o estados, sino que libremente obra y exerce por sí y donde quiere su oficio o cargo.»
- ↑ «Los Extravagantes (...) eran músicos que andaban fuera de la disciplina de las iglesias o conventos, siendo contratados para tocar en las festividades litúrgicas o profanas donde fuera requerida su presencia. Esta práctica nos habla de la necesidad de las iglesias con menos medios económicos de completar los escasos efectivos musicales de que disponían para realzar las celebraciones y fiestas señaladas». César Rodríguez Campos: La celebración de las Navidades en las catedrales andaluzas del S. XVIII. Notes al programa de mà del concert de presentació de Los Extravagantes (Església del Salvador, Granada, 4 de gener de 1996). Imprenta Bodonia S.L., Granada.
- ↑ Pilar Ramos López: La música en la Catedral de Granada en la primera mitat del siglo XVII: Diego de Pontac (Granada, 1994). ISBN 84-7807-129-6
- ↑ Antonio Martín Moreno: «Paseos musicales por Granada: música i músicos granadinos». Capítol del llibre: Nuevos paseos por Granada y sus contornos, Granada, Caja General de Ahorros, 1993, tom II, pàg. 123-154.
- ↑ «Los fundadores del invento son Xavier Astor y Joaquín Osca, de la OCG. Con ellos tocan los violines Leo Rodríguez y Elena Borderías (también de la OCG), el laudista Francisco Hervás, Guillermo Wulff al órgano y Nacho Navarro en la vihuela de arco». Ana L. Munain: Clásicos y Extravagantes. Diari Ideal (Granada), 2 de maig de 1997.
- ↑ «La organística levedad melódica de la pieza de fray Casanoves adquiere un agradable colorido en la versión instrumental que nos propuso la granadina Capilla Musical Los Extravagantes en la traslación efectuada por Xavier Astor». José Antonio Cantón: Sereno XVIII. El Mundo (Andalusia), 4 de març de 1997.
- ↑ «Astor y Osca afirman que en homenaje a aquellos ministriles ‹vagabundos› se ha constituido 270 años después una agrupación musical con el mismo nombre, integrada por músicos residentes en la ciudad, con la intención expresa de sacudir el polvo a la música granadina de los períodos barroco y clásico, tomando como paradigma la estructura de una plantilla dieciochesca típica en este tipo de formaciones.» Lola Prieto: Granada cuenta con un grupo de música que recupera obras del XVIII. Diari Ideal (Granada), 29 de desembre de 1995.
- ↑ Juan Luis Tapia: El cuarto Ciclo de Música Antigua recupera varias obras de compositores granadinos. Diari Ideal (Granada), 6 de març de 1998.
- ↑ José Antonio Lacarcel: Los Extravagantes iniciaron el IV Ciclo de Música Antigua. Diari Ideal (Granada), 11 de març de 1998.
- ↑ Última actuació documentada: Església de S. Bartolomé de Granada; concert benèfic per a Projecte Home (1.9.2004).