Sorgits l'any 1990 amb el nom de TV Eyes, al poc de temps començaren a fer concerts i, després de canviar de baixiste i de nom, Joseber (guitarra), Karuso (veu), Puig (baix) i Sam (bateria) gravaren el seu primer EP de tres cançons com a Los Perros. Amb eixe disc es presentaren al concurs Villa de Bilbao, aprofitaren per fer la primera gira per gaztetxes d'Euskadi i foren seleccionats dos anys seguits per al Circuit Rock; eixos primers anys feren seixanta concerts, incloent viatges a França i Alemanya, telonejaren a grups com Cicatriz o La Perrera i oferiren un concert memorable a la sala Gasolinera. L'estiu de 1993, la dispersió dels quatre membres deixà el grup inactiu fins a gener de 1994, en el qual es reuniren amb la intenció de fer un altre enregistrament.[2]
Després de publicar un primer disc compacte homònim en Roto Records i de refundar-se com a quintet amb Gigante al baix i Miguel a l'altra guitarra, els Perros fitxaren per Munster Records i gravaren llur segon disc, Yo nunca me lavo, als estudis Chockablock de Bilbao amb Mikel dels Safety Pins com a productor i versions de Bored!, Radio Birdman,[3]
i The Stooges, esta última —"I Got a Right"— l'única menys òbvia per a la crítica gràcies a la col·laboració de Richard de The Onyas, amb els quals compartiren la gira conjunta Booze'n'Speed Los Perros i Los Ass-Draggers, els tres de Munster.[4]
Quatre anys després, repetiren productor i estudi per a gravar Rockeros, un disc cantat quasi tot en castellà i amb cançons més llargues, que la crítica comparà amb el rock escandinau.[5]
El seu últim disc, Live! At the Star-Club, gravat a Londres als estudis Toe Rag de Liam Watson, conté deu cançons en anglés,[6]
entre les quals una versió de "Leaving Here".[7]
