L'anomenada Cova 3 es troba al costat d'un barranc. La seva altura és de 1,90 m, la seva profunditat és de 22 m, la seva amplada màxima és de 20 m i la mínima és de 4 m. L'entrada de la cova té aproximadament 12 metres d'ample.[1] Les excavacions realitzades per l'arqueòleg Augusto Cárdich i un equip d'especialistes i estudiants de la Universitat Nacional de La Plata (UNLP), han recuperat a la Cova 3 dotze estrats arqueològics, fins a la profunditat de dos metres:[2]
Correspon a una ocupació tehueltxe. Els artefactes són pocs en nombre i representen la cultura tehueltxe.
2
Té molt pocs objectes arqueològics.
3
Va revelar nombrosos artefactes lítics que indiquen una ocupació més intensiva del lloc. Entre aquests es van trobar puntes de projectil, rascadors, raspadors curts i petits i ossos de guanacs, cérvols, guineus, rosegadors i aus.
4-5
Corresponen a una erupció volcànica. De fet, una capa de cendra és aquests nivells. No hi ha restes arqueològiques en aquestes dues capes anomenades «estèrils».
6-7
Corresponen a la cultura coneguda com «Casa Pedra» o «Casapedrenca», caracteritzada per una major quantitat d'eines lítiques probablement per a la caça del guanac. Aquesta cultura va florir fa 7.500 anys a la Patagònia. Durant les excavacions es van trobar moltes fulles retocades a les vores, rascadors grans, raspadors i ganivets.
8
És pobre en artefactes lítics. La cova probablement va estar despoblada en aquesta època.
9-10
Ofereixen una font important de la cultura material coneguda com «Toldense». Es van trobar dues puntes bifacials, altres puntes de llança triangulars i primes, una gran quantitat de rascadors i raspadors de grans dimensions. Els artefactes van ser datats per carboni 14 entre 9.000 i 11.000 anys. Van ser identificats ossos de guanac, nyandú i cavalls.
11-12
Han ofert nombrosos artefactes lítics, que daten d'entre 11.000 anys i 13.000 anys. Entre aquests objectes hi ha puntes unifacials, grans estelles de pedra més o menys treballades i poc retocades en les vores, alguns raspadors i rascadors, la qual cosa implica una ocupació de caçadors adaptats a l'estepa de la Patagònia. Caçaven cavalls com el parahip i camèlids com els guanacs. Aquesta fase tecnològica va afavorir el desenvolupament posterior de la «Cultura Toldense».
↑Cárdich, Augusto. Arqueología de Los Toldos y El Ceibo (provincia de Santa Cruz, Argentina) (en castellà). Santiago: Estudios Atacameños: L. Núñez y B. Meggers (Eds.), 1987, p. 98-117 (Investigaciones paleoindias al sur de la línea ecuatorial).
↑ 2,02,1Cárdich, Augusto; Cárdich, Lucio; Hajduk, Adam. Secuencia arqueológica y cronología radiocarbónica de la Cueva 3 de Los Toldos (Santa Cruz, Argentina) (en castellà). VII. Relaciones de Sociedad Argentina de Antropología, 1973, p. 87-122.
