Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 agost 1753 Montaigu (França) |
| Mort | 27 març 1824 (70 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 39 Grave of Larevillière-Lepeaux (en)  |
| Director | |
| 1r novembre 1795 – 18 juny 1799 – Roger Ducos → | |
| 72è President de la Convenció Nacional | |
| 19 juliol 1795 – 3 agost 1795 ← Louis-Gustave Doulcet de Pontécoulant – Pierre-Claude-François Daunou → | |
 Membre del Consell dels Cinc-cents | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
| Partit | Club dels Jacobins |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Ossian Larevellière-Lépeaux |
Signatura  | |
Louis Marie de La Révellière-Lépeaux (1753 – 1824) va ser un diputat de la Convenció Nacional durant la Revolució Francesa. Més tard exercí de líder prominent en el Directori Francès.
Nasqué a Montaigu, Vendée. Estudià Dret a Angers i París, Va ser diputat als Estats Generals de 1789. Va haver de tractar amb les revoltes de Vendée. El 1792 va fer un famós decret en el qual Françaoferia protecció a les nacions estrangeres en la seva lluita per la llibertat.[1]
Malgrat haver votat a favor de la mort de Lluís XVI, no era un extremista. Va ser proscrit pels Girondins el 1793, i es va amagar fins a la revolta del 9 de Thermidor (27 de juliol de 1794). El juliol de 1795 va esdevenir president de l'Assemblea i poc després membre del Comitède la Salut Pública. Finalment va ser president del Directori.[1]
Es va al·liar amb Jean-François Rewbell i en menor grau amb Barras, però odiava Lazare Carnot. Era hostil al cristianisme i proposà substituir-lo per la teofilantropia.
Obligat adimitir pel Cop del 30 Prairial Any VII (18 de juny de 1799), es va retirar.[1]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Chisholm, 1911.
Referències
[modifica]- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
- The Mémoires of La Révellière-Lépeaux were edited by R. D. D'Angers (Paris, 3 vols., 1895). See also E. Charavay, La Révellière-Lépeaux et ses mémoires (1895) and Albert Meynier, Un Représentant de la bourgeoisie angevine (1905).