Louis Fleury
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Louis François Fleury  24 maig 1878 4t arrondissement de Lió (França) | ||
| Mort | 10 juny 1926 (48 anys) 16è districte de París (França) | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | flautista | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Professors | Paul Taffanel | ||
| Instrument | Flauta | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Gabrielle Monchablon | ||
| Fills | Antoinette Fleury | ||
  
| |||
Louis Fleury (Lió, 24 de maig de 1878 — París, 1926)[1] fou un compositor i flautista francès.
Biografia
[modifica]Deixeble de Paul Taffanel al Conservatori de París, Fleury va obtenir un primer premi de flauta l'any 1900. El 1902, es va unir a la Société Moderne d'Instruments à Vent i es va fer càrrec de la seva direcció quan Georges Barrère va marxar el 1905.[1]
Molt preocupat pel repertori de flauta, contribueix al redescobriment d'obres de l'època barroca i encarrega noves peces als seus contemporanis. El 1913, per exemple, va interpretar el solo de flauta Syrinx de Claude Debussy, que li està dedicat.[1] A Fleury li van dedicar moltes altres partitures,[2] en particular la peça "Krishna" de la col·lecció "Joueurs de Flûte " Op. 27 d'Albert Roussel, que va interpretar per primera vegada l'any 1925.[3]
L'any 1904, la compositora francesa Mel Bonis li va dedicar la seva "Sonata per a flauta i piano ",[4] que va interpretar diverses vegades.[5] El 1908, va participar en la creació francesa de les melodies de la compositora britànica Ethel Smyth. El 1921, el compositor britànic Cyril Rootham li va dedicar la "Suite en tres moviments per a flauta i piano". L'any 1924, Jacques Ibert li va dedicar la seva obra "Jeux-Sonatina per a flauta i piano".[6]
És coautor, amb Paul Taffanel, de l'article dedicat a la flauta a l'Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire de Lavignac i La Laurencie.[1]
La seva dona fou la pianista Gabrielle Monchablon[7] i la seva filla Antoinette Fleury.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (en) Edward Blakeman, «Fleury, Louis» [archive], sur Grove Music Online (consulté le 8 mai 2021)
- ↑ «Category:Fleury, Louis» [archive], sur IMSLP (consulté le 8 mai 2021)
- ↑ Anne-Charlotte Rémond, «1925, Albert Roussel: Création de "Joueurs de flûte"» [archive], sur France Musique, 26 février 2019 (consulté le 8 mai 2021)
- ↑ Jardin 2020, p. 74.
- ↑ Jardin 2020, p. 173.
- ↑ Jacques Ibert (1890-1962), Jeux. Flûte, piano. L 22, 1923 (lire en ligne [archive])
- ↑ Jardin 2020, p. 121.
- ↑ Jardin 2020, p. 168.
Bibliografia
[modifica]- Paul Taffanel et Louis Fleury, « La Flûte », dans Albert Lavignac et Lionel de la Laurencie, Encyclopédie de la musique et dictionnaire du conservatoire, vol. 2.3 : Deuxième partie. Technique, esthétique, pédagogie. Technique instrumentale, Paris, Delagrave, 1927 (lire en ligne [archive]), p. 1483-1526.
- Étienne Jardin (dir.), Mel Bonis (1858-1937): Parcours d'une compositrice de la Belle Époque, Actes Sud / Palazzetto Bru Zane, 2020 (ISBN 978-2-330-13313-9, présentation en ligne [archive]).