Louis Forton
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Louis Adolphe Forton  14 març 1879 Sées (França) | ||
| Mort | 15 febrer 1934 (54 anys) Saint-Germain-en-Laye (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | autor de còmic | ||
| |||
Louis Forton (Sées, 14 de març de 1879 - Saint-Germain-en-Laye, 15 de febrer de 1934) nom artistic de Louis Alphonse Forton, va ser un guionista, dibuixant de còmic i un dels pioners del còmic francès. És l'autor de la famosa sèrie satírica i d'humor, Les Pieds Nickelés, creada el 1908 i de Bibi Fricotin, el 1928, dibuixada després de la seva mort per Gaston Callaud.
Biografia
[modifica]Louis Alphonse Forton va néixer a Sées, al departament d'Orne, el 14 de març de 1879. Abans de ser dibuixant, Louis Forton era un cuidador de cavalls i després genet.[1][2] Després de la reunió el 1904 amb un dels germans Offenstadt, que va començar a publicar revistes il·lustrades per a joves, el varen contractar com dibuixant al setmanari L'Illustré. Començà així la seva carrera artística amb la publicació de L'Histoire du Sire de Ciremolle.[3] Poc després de la desaparició d'aquesta revista, col·laborà regularment al Petit Illustré rire, a revistes militars com La Vie en culotte rouge, La Vie de Garrison, així com Polichinelle i Petit Illustré Amusant.
Per al llançament de The American Illustrated, el 1907, va dibuixar moltes històries com Isidore Mac Aron, Anatole Fricotard i Séraphin Laricot, sota pseudònims de parla anglesa com "Tom Hatt", "Tommy Jackson" o "W. Paddock".[1] El 1908 es va convertir en el principal dibuixant de L'Épatant, per la qual va crear el Pieds nickelés al novè número del 4 de juny de 1908. Va dibuixar 1948 pàgines per a aquesta sèrie. Al mateix temps, va continuar dibuixant per a revistes com La Vie de Garnison, així com Mon Copain du Dimanche (1911) i Pêle-Mêle (1924). El 1924 va aturar Les Pieds Nickelés per crear Bibi Fricotin al Petit Illustré. El 1925 va crear Les aventures de Ploum per a l'Epatant. El 1927 va reprendre les aventures dels Pieds Nickelés, que va continuar fins a la seva mort el 15 de febrer de 1934 a Saint-Germain-en-Laye després d'una operació quirúrgica.[2]
El seu fill dirigia el bar des Mûriers ("Aux Pieds Nickelés"), avinguda Gambetta, a París, i el seu net Gérald Forton es va convertir en un dibuixant com ell.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Francis, Marcoin. Librairie de jeunesse et littérature industrielle au XIXème siècle (en francès). Honore Champion, 2006, p. 818 (Histoire Culturelle De L'europe). ISBN 978-2-7453-1301-0.
- ↑ 2,0 2,1 Filippini, Henri «Les Pieds Nickelés, un trio indestructible» (revista) (en francès). dBD [Boulogne-Billancourt], 61, 2012, pàg. 92-93. ISSN: 1951-4050 [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ Perrin, Raymond. Fictions et journaux pour la jeunesse au sXX. L'Harmattan, 2009, p. 47. ISBN 9782296092082 [Consulta: 25 maig 2021].