Louis de Branges
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Louis de Branges de Bourcia  21 agost 1932 (92 anys)Neuilly-sur-Seine (França) | ||
| Formació | Universitat Cornell - doctor (1953–1957) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1949–1953) | ||
| Tesi acadèmica | Local operators on Fourier transforms (1957 ) | ||
| Director de tesi | Harry Pollard | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat Purdue (1962–) Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1961–1962) Bryn Mawr College (1960–1961) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1959–1960) Lafayette College (1957–1959) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | John Eidswick, Keith Schwingendorf, Subhajit Ghosechowdhury, Agnes Yang, A. Richard Bolstein, Kenneth Klopfenstein, Xian-Jin Li i Lawrence Shulman | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Tatiana Jakimov | ||
| Pares | Louis de Branges i Diane McDonald | ||
| Premis | |||
 | |||
Louis de Branges (francès: Louis de Branges de Bourcia) (Neuilly-sur-Seine, 21 d'agost de 1932) és un matemàtic estatunidenc nascut a França.
Vida i Obra
[modifica]De Branges va néixer a París, fill d'una família franco-americana. Durant la Segona Guerra Mundial es van traslladar als Estats Units i el noi va ser escolaritzat a Delaware. El 1953 es va graduar en matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology i el 1957 va obtenir el doctorat a la universitat Cornell. A continuació va ser professor ajudant del Lafayette College de Easton (Pennsilvània) i, després de ser membre de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton durant el curs 1959-1960, va ser professor successivament al Bryn Mawr College i a l'Institut Courant. El 1962 va ser nomenat professor a la universitat Purdue, on ha fet tota la seva carrera acadèmica.[1]
De Branges és recordat, sobre tot, per haver demostrat el 1984 la conjectura de Bieberbach,[2] (que des de llavors va passar a denominar-se Teorema de De Branges) a partir de dos recursos totalment inesperats: la teoria d'operadors i les funcions especials.[3] Aquesta conjectura, enunciada per Ludwig Bieberbach el 1916, postulava que era possible fer una aplicació d'una superfície de qualsevol forma sobre una altra superfície de forma diferent.
L'any 2004 també va anunciar una demostració de l'hipòtesi de Riemann, però, tot i haver estat revisada el 2008,[4] aquesta demostració no ha estat acceptada com correcta per la comunitat matemàtica.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Editors, 1994, p. 907.
- ↑ Korevaar, 1986, p. 505 i ss.
- ↑ Baernstein et al., 1986, p. vii.
- ↑ Borwein et al., 2008, p. 71.
Bibliografia
[modifica]- Baernstein, Albert; Drasin, David; Duren, Peter; Marden, Albert. The Bieberbach Conjecture (en anglès). American Mathematical Society, 1986. ISBN 0-8218-1521-0.
- Borwein, Peter; Choi, Stephen; Rooney, Brendan; Weirathmueller, Andrea. The Riemann Hypothesis: A Resource for the Afficionado and Virtuoso Alike (en anglès). Springer, 2008. ISBN 978-0-387-72125-5.
- Editors «1994 Steele Prizes» (en anglès). No tices of the American Mathematical Society, Vol. 41, Num. 8, 1994, pàg. 904-912. ISSN: 0002-9920.
- Korevaar, J. «Ludwig Bieberbach's Conjecture and Its Proof by Louis de Branges» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 93, Num. 7, 1986, pàg. 505-514. DOI: 10.2307/2323021. ISSN: 0002-9890.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis de Branges» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Dr. Louis de Branges de Bourcia» (en anglès). Purdue University, 2023. [Consulta: 28 desembre 2023].