Louisa Garrett Anderson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1873 Aldeburgh (Anglaterra) |
| Mort | 15 novembre 1943 (70 anys) Brighton (Anglaterra) |
| Formació | London School of Medicine for Women St Leonards School |
| Activitat | |
| Ocupació | metgessa, escriptora, biògrafa, cirurgiana, suffragette |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Pares | James George Skelton Anderson i Elizabeth Garrett Anderson |
| Germans | Alan Garrett Anderson |
| Parents | Millicent Fawcett |
| Premis | |
 | |
Louisa Garrett Anderson (Aldeburgh, 28 de juliol del 1873 - Brighton, 15 de novembre del 1943) fou una metgessa i una suffragette, membre de la Unió Social i Política de les Dones (WSPU), fundada al Regne Unit el 1903 per Emmeline Pankhurst.[1]
Era filla d'Elizabeth Garrett Anderson, reconeguda metgessa pionera. La seua tia, Millicent Fawcett, també era sufragista. Louisa Anderson fou cirurgiana en cap de l'Hospital de Dones (WHC) i membre de la Societat Reial de Medicina.
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Fou una de les tres filles de James George Skelton Anderson, de la Companyia de Navegació Peninsular i Oriental, i d'Elizabeth Garrett Anderson, la primera dona anglesa metgessa, i cofundadora de l'Escola de Medicina per a Dones de Londres.
Estudià a l'escola St Leonards de St. Andrews, i a l'Escola de Medicina per a Dones de l'Hospital Royal Free, on treballà.[2]
Sufragista
[modifica]El 1912, la condemnaren a sis setmanes de treballs forçats, més tard reduïts a quatre setmanes, per trencar una finestra amb una rajola, dins de les mobilitzacions de la Unió Social i Política de les Dones en favor del dret al vot.[3]
Primera Guerra Mundial
[modifica]En la Primera Guerra Mundial treballà a l'estat francés en el Cos Hospital de Dones creat per ella i la seua amiga, també metgessa, Flora Murray. Juntes, van establir dos hospitals militars per a l'exèrcit francés a París i Wimereux. Els seus propòsits al principi van ser denegats per l'exèrcit britànic, però al 1915, el War Officeles oferí unes instal·lacions al centre de Londres per a un hospital.[4]
Llegat i memòria
[modifica]Va escriure molts articles mèdics i la biografia de sa mare el 1939.
El seu nom figura, al costat d'altres dones sufragistes que van reclamar el dret al vot i quatre homes, al peu de l'estàtua erigida el 2018 a Millicent Fawcett a la plaça del Parlament de Londres.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Dr Louisa Garrett Anderson (1873-1943)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 27 octubre 2024].
- ↑ «BBC - History - Elizabeth Garrett Anderson» (en anglés). [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ GEDDES, JENNIAN F «Deeds and Words in the Suffrage Military Hospital in Endell Street». Medical History, 51, 1, 01-01-2007, pàg. 79–98. ISSN: 0025-7273. PMC: 1712367. PMID: 17200698.
- ↑ «An operation for appendicitis at the Military Hospital, Endell Street, London. Chalk drawing by Francis Dodd, 1920.» (en anglés). [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ Topping, Alexandra «First statue of a woman in Parliament Square unveiled» (en anglès). The Guardian, 24-04-2018. ISSN: 0261-3077.