Louise Weiss
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 gener 1893  Arràs (França) | ||
| Mort | 26 maig 1983 (90 anys) 16è districte de París (França) | ||
| Sepultura | Magny-les-Hameaux, 48° 44′ 38.03″ N, 2° 3′ 40.78″ E | ||
 Diputada al Parlament Europeu | |||
Representa: Reagrupament per la República 17 juliol 1979 – 26 maig 1983 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electa a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Lycée Molière (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Escriptor | ||
| Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les Saint-Quay-Portrieux | ||
| Ocupació | periodista, política, escriptora | ||
| Ocupador | L'Europe nouvelle (en) (–1934) | ||
| Partit | Reagrupament per la República | ||
| Nom de ploma | Louis Lefranc | ||
| Família | |||
| Cònjuge | José IMBERT IMBER | ||
| Pares | Paul Louis Weiss i Jeanne Javal | ||
| Germans | Jenny Aubry | ||
| Parents | Émile Javal, avi Alice Weiller, tia | ||
| Premis | |||
| |||
Louise Weiss (Arràs, 25 de gener de 1893-Magny-les-Hameaux, 26 de maig de 1983) fou una periodista, escriptora, feminista i política francesa.[1]
Biografia
[modifica]
Louise Weiss naix en el si d'una família cosmopolita d'Alsàcia. Son pare, Paul Louis Weiss, enginyer de mines, era un distingit protestant alsacià originari de La Petite-Pierre. Els avantpassats de sa mare, Jeanne Javal, eren originaris de la petita localitat alsaciana de Seppois-li-Bas. Va créixer a París i esdevingué professora contra el desig de la seua família, i obtingué també un títol de la Universitat d'Oxford. Entre 1914 i 1918 treballà com a infermera de guerra i fundà un hospital a Côtes-du-Nord. Entre 1918 i 1934 publica la revista L'Europe nouvelle; després, fins a la Segona Guerra mundial, promou el sufragi femení. El 1936 fou candidata a les eleccions parlamentàries pel cinqué districte de París.
Durant la guerra participà activament en la resistència i fou redactora en cap de la revista clandestina Nouvelle République entre 1942 i 1944. El 1965 participa activament en l'Institut Francés de Polemologia, fundat per Gaston Bouthoul a París el 1945. Recorregué l'Orient Mitjà, Japó, Xina, Vietnam, Àfrica, Alaska, l'Índia, etc.; feu documentals i publicà llibres sobre els seus viatges. El 1979 era europarlamentària representant el partit gaullista.
Publicacions de Louise Weiss
[modifica]Obres polítiques
[modifica]- La République Tchécoslovaque (1919)
- Milan Stefanik, Praga (1920)
Obres biogràfiques
[modifica]- Souvenirs d'une enfance républicaine, Denoël, París (1937)
- Ce que femme veut, Gallimard, París (1946)
- Mémoires d'une Européenne, Payot-Albin Michel, París, 6 toms (1968-1976)
Novel·les
[modifica]- Délivrance, Albin Michel, París (1936)
- La Marseillaise, TU et II París, (1945); T. III París (1947)
- Sabine Legrand, París (1951)
- Dernières voluptés, París (1979)
Obres de teatre
[modifica]- Arthur ou els joies du suïcidi
- Sigmaringen ou els potentats du néant
- Le récipiendaire
- La patronne
- Adaptation des Dernières voluptés
Relats de viatge
[modifica]- L'or, le camion et la croix, París (1949)
- Le voyage enchanté, París (1960)
- Le Cachemire, Els Albums des Guides Bleus, París (1955)
- Tempête sur l'Occident, Albin Michel (1976)
Assaig sociològic
[modifica]- Lettre à un embryon, Julliard, París (1973)
Art, arqueologia i folklore
[modifica]- Contes et légendes du Grand-Nord, París (1957)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2017. [Consulta: 15 juliol 2016].
Bibliografia
[modifica]- Bertin, Célia (1999). Louise Weiss, París: Albin Michel ISBN 2226107762
- Debré, Jean-Louis, i Valérie Bochenek (2013). Ces femmes qui ont réveillé la France, París: Arthème Fayard, 374 p. (ISBN 978-2-213-67180-2)
- Lœtscher, Michel (2009). Louise Weiss, uneix Alsacienne au cœur de l'Europe, Éd. Plau Stanislas.
- Reytier, Marie-Emmanuelle (2011). Louise Weiss : pacifiste et féministe parell opportunisme ? ou parell conviction ?, dans Femmes, culture et pouvoir, Centri universitaire d'études québécoises, Université de Laval, Canadà.
Videografia
[modifica]- Louise Weiss, uneix femme d'influence, documentaire télévisé d'Alain Jomy, 2003
Enllaços externs
[modifica]- Www.louise-weiss.org Arxivat 2019-08-02 a Wayback Machine..
- L'Associació dels Periodistes Europeus Arxivat 2021-04-20 a Wayback Machine. (secció francesa) organitza cada any des de 2005 un Premi Louise Weiss del periodisme europeu.
- Entrevista de Louise Weiss en la ràdio el 1936.