Vés al contingut

Lurdes Barba i Rodríguez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lourdes Barba)
Plantilla:Infotaula personaLurdes Barba i Rodríguez
Biografia
Naixementfebrer 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de teatre, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 juliol 2023No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1022733 TMDB.org: 1062633 Modifica el valor a Wikidata

Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 8 de febrer de 1949) és una actriu i directora teatral catalana.[1]

Formació

[modifica]

Barba i Rodríguez estudià interpretació a l’Escola de Nous Estudis dels Joglars, l’Escola Adrià Gual i a l'Institut del Teatre. També és llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. S'ha dedicat a la docència d'interpretació a diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM.[2]

Trajectòria

[modifica]

El seu debut teatral tingué lloc el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros.[1] Ha treballat amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell.[2]

Com a directora teatral ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Turrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica[3][4] o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso.[5]

En cinema ha participat a Perduts al parking (1978), A través del cel obert (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota (2004) de Ventura Pons i Sala, Veïnes (2007) de Marta E. Vilatella[6] o L'assaig (2015) de Lluís Baulida.[2][7]

El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne (2016).[8] Juntament amb les també directores i actrius Lina Lambert i Imma Colomer va estrenar Talking heads, d'Alan Bennett (1988), al Teatre Akadèmia.[9]

Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta[10] de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988) i dirigida per Carme Portaceli.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Lurdes Barba i Rodríguez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Lurdes Barba». Sala Beckett, n.d. [Consulta: 28 juny 2021].
  3. Alcázar Serrat, Iván. «Teatre polític a vol d'ocell». La Directa, 24-12-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  4. «Lluïsa Cunillé, Tennessee Williams o J. M de Sagarra a la nova temporada del TNC». Teatre Barcelona, 22-06-2020. [Consulta: 29 juny 2021].
  5. Foguet, Francesc. «Un simbolisme que no aixeca el vol». El Temps, 03-02-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  6. «Veïnes». Catalan Films, n.d. [Consulta: 28 juny 2021].
  7. «L'assaig». Catalan Films, n.d. [Consulta: 28 juny 2021].
  8. Cervera, Marta. «Póquer de actrices para el fin del mundo» (en castellà). El Periódico, 23-05-2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  9. Juanico Llumà, Núria. «"L’abús de poder no pot quedar impune"». Ara, 24-04-2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  10. «Narcís Comadira: El meu X.A.». Pausa. Quadern de teatre contemporani, 03-03-2015. [Consulta: 28 juny 2021].