Luci Corneli Lèntul (cònsol 38 aC)
| Nom original | (la) L. Cornelius Lentulus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I aC antiga Roma |
| Mort | Després de 38 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Pretor | |
| 44 aC – 44 aC | |
 Cònsol romà | |
| 38 aC – 38 aC Juntament amb: Luci Marci Filip | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Cornelis Lèntuls |
| Cònjuge | Escribònia |
| Fills | Luci Corneli Lèntul |
| Pares | Luci Corneli Lèntul Níger i Publicia |
| Germans | Luci Corneli Lèntul (sacerdot) |
| Cronologia | |
| 43 aC | proscripció
|
Luci Corneli Lèntul (en llatí: Lucius Cornelius L. f. Lentulus) va ser un magistrat romà del segle i aC. Probablement era fill de Luci Corneli Lèntul Níger,[1] i formava part de la família dels Lèntuls, una branca de la gens Cornèlia. Sembla que podia tenir dos germans, un dels quals era Publi.
Va ser cònsol sufecte el 38 aC, segons els Fastos Capitolins.[1] Es tracta, segurament, del mateix personatge[1] que havia rebut una província (segurament com a pretor) de Marc Antoni l'any 44 aC però hi havia renunciat.[2] També és possible que es tracti del que va ser proscrit pels triumvirs l'any 43 aC.[1]
Smith el considera el mateix que va acusar Gabini d'alta traïció el 54 aC, i també el que defensà Marc Emili Escaure el mateix any.[3] El defensor d'Escaure, però, és anomenat Publi, i no pas Luci, però Münzer reconeix que es podria tractar d'un error textual.[4] També segons Smith, va ser flamen de Mart, igual que el seu pare.[3] En realitat, tots aquests fets biogràfics podrien correspondre tant a ell com als seus suposats germans, o fins i tot possibles cosins, com Lèntul Cruscel·lió.
En canvi, que, seguint Smith, fos el mateix que va batre moneda l'any 20 aC i fins i tot que va ser cònsol l'any 3 aC,[3] resulta del tot improbable, i cal atribuir-ho més aviat al seu fill, Luci Corneli Lèntul.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «L. Cornelius (197, cf. 219) Lentulus». Digital Prosopography of the Roman Republic. King's College London.
- ↑ «Cornelius 197». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Smith, William (ed.). «34. L. Cornelius Lentulus». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown and Company, 1867, p. 733.
- ↑ «Cornelius 205». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ «Cornelius 198». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.