Luci Juli Cèsar Fill
| Nom original | (la) L.Iulius L.f.L.n. Caesar  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Primera meitat segle I aC antiga Roma |
| Mort | 46 aC valor desconegut |
| Qüestor | |
| valor desconegut – | |
| Senador romà | |
| valor desconegut – 46 aC | |
| Legat | |
| 49 aC – 49 aC | |
| Proqüestor | |
| 47 aC – 46 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | prefecte de la flota (49 aC–48 aC) |
| Família | |
| Família | Juli Cèsar |
| Pares | Luci Juli Cèsar i valor desconegut |
| Germans | Gnaeus Julius (suposadament) Gai Sext Juli Cèsar |
Luci Juli Cèsar Fill (en llatí Lucius Julius L. F. L. N. Caesar,), era fill de Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC), amb el que de vegades es confon i per això portava de sobrenom Filius o Adolescens, per distingir-lo del seu pare. Formava part de la gens Júlia, i de la família dels Cèsar.
No es coneix res de la seva infància. En esclatar la Segona guerra civil l'any 49 aC es va unir a Pompeu tot i que el seu pare era llegat de Juli Cèsar. Probablement per aquesta raó, Pompeu el va enviar, juntament amb el pretor Luci Rosci a veure Juli Cèsar a Ariminium amb algunes propostes de pau, i Juli Cèsar el va retornar a Roma amb les seves condicions sobre com es retiraria d'Itàlia. Un altre intent negociador tampoc no va reeixir. El mateix any va estar a Minturnae, on Ciceró el va veure i deia d'ell que no servia per a res, que era una scopae solutae (una escombra desfeta) i va sortir amb Pompeu d'Itàlia. Cèsar Fill va anar a Àfrica i se li va donar el comandament de Clupea però la va abandonar quan es va acostar Gai Escriboni Curió des de Sicília.
Tres anys després el 46 aC era proqüestor de Cató a Útica. Aquest li va encarregar tenir cura del seu fill abans del seu suïcidi. Cèsar Fill va aconsellar a la ciutat la rendició. El mateix Luci va ser perdonat pel dictador segons Aule Hirti, mentre altres escriptors diuen que el va fer executar. Fos per orde de Cèsar o a mans dels soldats de Cèsar, va morir poc després.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 538-539.