Lucie Vellère
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1896  Brussel·les (Bèlgica) | ||
| Mort | 12 octubre 1966 (69 anys) Brussel·les (Bèlgica) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | farmacèutica, compositora, professora de música | ||
| Professors | Joseph Jongen | ||
 
| |||
Lucie Vellère (Brussel·les, 23 de desembre de 1896 - Brussel·les, 12 d'octubre de 1966) va ser una compositora belga.[1]
Biografia
[modifica]Lucie Vellère va néixer a Brussel·les el 1896. Va començar a estudiar solfeig i piano amb el seu pare quan tenia només 6 anys. Un temps més tard va estudiar violí amb Emile Chaumont, harmonia amb Paul Miry i composició amb Joseph Jongen.[2] Era farmacèutica de professió i va dur a terme la seva carrera musical al marge de les institucions oficials.[1]
Obra
[modifica]Lucie Vellère va compondre centenars d'obres per a orquestra (amb solistes i sense), per a grups de cambra, peces per a cant i piano, cant i instruments, composicions per a cor i cançons per a nens. Vellère no va pertànyer a cap escola, ja que preferia tenir la llibertat de compondre utilitzant diferents formes i llenguatges i per a grups instrumentals diversos, sense centrar-se en un únic corrent estètic.[2] Així doncs, té un estil particular que es podria qualificar de tradicional.[3] Malgrat tot, en la seva obra es poden percebre influències de l'impressionisme. El seu llenguatge sol ser modal, tot i que utilitza passatges atonals,[1] i, segons Patricia Adkins Chiti, "porta l'empremta d'una personalitat càlida i sensible, sense concessions a l'avantguarda".[2]
Llista selectiva d'obres
[modifica]Peces orquestrals
[modifica]- Nuits, suite, 1946
- Petite symphonie, 1956
- Fantasie en 3 mouvements, 1958
- La route ascendante, 1962
- Epitaphe pour un ami, 1964
Música de cambra
[modifica]- Chanson nocturne, 1920
- Quartet per a cordes n. 3, 1951
- Sonata per a violí, 1952
- Bagatelles, 1960
- Preludi per a oboè, clarinet, trompa i fagot, 1961
- Sonata per a violí i viola, 1961
- Quartet per a cordes n. 4, 1962
- Quartet per a quatre clarinets, 1963
- Quartet per a flauta, oboè, clarinet i fagot, 1964
Obres per a piano sol
[modifica]- Deux danses, 1930
- Promenade au bord du lac, 1949
- Préludes pour la jeunesse, 1950
- 2 sonatinas, 1960 - 1965
Cançons
[modifica]- Harmonie lunaire, 1917
- La ronde, 1917
- Toi et moi, 1921
- O blanche fleur des airs, 1934 - Croquis, 1948
- Les cloches, 1949
- Egarement, 1952
- Les chants de l'ombre, 1964[1]
Premis
[modifica]El 1935 Lucie Vellère va guanyar un primer premi al concurs del Comité National de Propagande de la Musique Belge. El 1957 va guanyar el premi Brabant[1] i el primer premi al concurs del National Council of Women of the USA per la seva obra Air de Syrinx (per a cor sense acompanyament).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Vellère [Weiler, Lucie]» (en anglès). DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0002021506. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Adkins Chiti, Patricia. «Lucie Vellère». A: Las mujeres en la música. [2. ed.]. Madrid: Alianza, 1995, p. 343, 344. ISBN 84-206-8570-4.
- ↑ «classical composers (T-V), CDs, mp3s». [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «CeBeDeM | composers | VELLERE, Lucie», 10-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 27 setembre 2021].