Vés al contingut

Lucien Roisin Besnard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLucien Roisin Besnard
Biografia
Naixement1876 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Via Sant Antoni, agrup. 12a, nínxol columbari 351?)[1] 
NacionalitatFrancesa
Activitat
Ocupacióeditor, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
Artfotografia
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAna Sierra Moreno Modifica el valor a Wikidata

Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943)[2] fou un fotògraf i editor francès, establert a Barcelona i conegut per la gran quantitat de postals que va produir o aplegar de molts racons de Catalunya[3] i Espanya[4] durant la primera meitat del segle xx.

Les dades sobre la seva joventut són poc precises i varien segons les fonts. Va néixer a París i s'especula sobre el començament de la seva activitat fotogràfica al barri de Montmartre de la capital francesa. No hi ha consens tampoc sobre la data de l'arribada a Barcelona, però, a partir de les postals conservades i una menció a La Vanguardia,[5] es pot afirmar que al voltant de 1912 ja s'havia establert a la ciutat. Casat amb Ana Sierra Moreno en 1924, va morir el 16 de febrer de 1943 amb 58 anys, sense deixar cap fill.

La Casa de la Postal

[modifica]
Postal numéro 57 L. Besnard: Granada, Sacro Monte.Tienda de Comestibles en una Cueva. (Anverso)

Com a fotògraf industrial, va ser conegut com a Luciano Roisin o L. Roisin. Va tenir com a primer adreça professional el Passeig Sant Joan de Barcelona,[6] però més endavant va obrir una botiga a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Aquest negoci, Postales Roisin, conegut també sota el nom de La Casa de la Postal,[7] va ser molt popular durant l'època. Després de la seva mort en 1943, el seu nebot va canviar la marca professional de Roisin per Sobrino de L. Roisin. Els seus nebots Robert i Lucienne Roisin Duc van continuar el negoci de la botiga fins aproximadament el 1962.

Les postals, lligades al foment del turisme,[6] es van obtenir a partir de fotografies pròpies i alienes. Com a editor de postals va treballar sovint amb fotografies d'altres autors, fotògrafs locals als quals comprava els clixés, per poder cobrir la gran demanda. A causa de la manca de documentació i la quantitat d'imatges de "Postales Roisin", la identitat d'aquests fotògrafs no s'ha pogut establir.

Conservació de l'obra

[modifica]

A causa de la gran producció de Roisin, les seves obres es poden trobar a diversos arxius, com l'Arxiu Nacional de Catalunya,[8] tot i que la major part es conserva a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, amb una col·lecció que supera les 77.000 imatges, de les quals 44.100 són postals i 33.100 són negatius.[9] La gran popularitat de les postals publicades per Roisin ha afavorit que aquestes es puguin trobar fàcilment entre els cercles de col·leccionistes.[10]

Fons personal

[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons del fotògraf L. Roisin es trobava a la botiga de venda de fotografies anomenada "Mundo fotogràfic". La seva propietària, Francisca Rodríguez, va vendre a l'ANC la totalitat del material conservat de l'esmentada empresa junt amb els arxius fotogràfics d'Antoni Esplugas, Luciano Roisin i Gonsanhi. Va ser doncs adquirit en compravenda pel Departament de Cultura a la propietària, Francisca Rodríguez Rodríguez, segons contracte signat a Barcelona el 19 de juny de 1997 i signat d'una banda per Joan M. Pujals i Vallvé, llavors conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i l'esmentada venedora, Francisca Rodríguez Rodríguez. El fons ingressà a l'ANC el dia 17 de juny de 1997. Està format per un lot de 45 negatius de postals de Barcelona; 187 d'altres poblacions d'Espanya, Andorra i Nord d'Àfrica i 247 de llocs no identificats, amb Vistes panoràmiques i desplegables que constitueixen la petita part de la seva producció que va passar a mans d'Eloi Nebreda.[11]

Referències

[modifica]
  1. Ubicació
  2. Esquela apareguda a La Vanguardia Española el 27 de febrer de 1943.
  3. «Catalunya, 1920-1930: memòria retrobada - Selecció d'imatges del fons Roisin sobre la vida quotidiana a Catalunya al primer terç del segle XX». Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Arxivat de l'original el 22 de juny 2013. [Consulta: 12 novembre 2012].
  4. «Lucien Roisin, 1884-1943: Selecció d'imatges d'Espanya dels anys vint als cinquanta». Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de juny 2012. [Consulta: 7 novembre 2012].
  5. «Edició del dimarts, 20 gener 1914, pàgina 14» (PDF). La Vanguardia Española. [Consulta: 28 novembre 2012].
  6. 6,0 6,1 TARRÉS, J. (2009)
  7. VENTEO, D.(2009)
  8. El Fons ANC1-403 / LUCIANO ROISIN, de l'Arxiu Nacional de Catalunya, està format per 479 imatges (479 negatius plàstics en blanc i negre -nitrats-)
  9. «Col·lecció Roisin a l'IEFC». Institut d'Estudis fotogràfics de Catalunya. [Consulta: 7 novembre 2012].
  10. Per exemple, una cerca simple a la pàgina <todocoleccion.net> torna més de 23 mil resultats
  11. «Luciano Roisin». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].

Bibliografia i enllaços externs

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]