Lucien Tesnière

Lucien Tesnière

(1954)
Biografia
Naixement	13 maig 1893 Mont-Saint-Aignan (França)
Mort	6 desembre 1954 (61 anys) Montpeller (França)
Residència	Anglaterra Ljubljana Estrasburg Viena Florència Leipzig Montpeller
Formació	École nationale des langues orientales vivantes (1919–1920) Universitat de París (1912–1913) Universitat de Leipzig Universitat de París
Tesi acadèmica	Forms of Dual in Slovene (en)
Activitat
Camp de treball	Eslavística, dependency grammar (en) i didàctica de la llengua
Ocupació	lingüista, escriptor, gramàtic, intèrpret, traductor, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Montpeller (1937–) Universitat d'Estrasburg (1924–1937) Universitat de Ljubljana
Membre de	Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Interessat en	Eslovè i rus
Professors	Antoine Meillet
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial
Instrument	Piano i cítara
Obra
Obres destacables (dècada del 1930) Éléments de syntaxe structurale (fr)
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de França
Família
Cònjuge	Jeanne Roulier (1921–)
Premis
(1926)  Premi Volney, per l'obra Forms of Dual in Slovene (en)

Lucien Tesnière (Mont-Saint-Aignan, 13 de maig de 1893 - Montpeller, 6 de desembre de 1954) va ser un lingüista francès.

Professor a Estrasburg (1924) i Montpeller (1937), va publicar treballs sobre les llengües eslaves, però se'l recorda especialment per la seva original teoria sintàctica, exposada en el seu llibre pòstum Éléments de syntaxe structurale (Elements de sintaxi estructural) (1959), en què proposava una formalització de les estructures sintàctiques de la frase, basant-se en exemples extrets d'un gran nombre de llengües.

Aquest model es basa en l'stemma, representació gràfica de les relacions verticals i horitzontals en les construccions sintàctiques. En aquesta representació, el verb és l'element de nivell jeràrquic més elevat i regeix els complements, que al seu torn regeixen uns elements subordinats. Els stemmen de Tesnière prefiguren els arbres sintàctics de la gramàtica generativa.

Obres

• Petite grammaire russe, Henri Didier, Paris 1934.
• Cours élémentaire de syntaxe structurale, 1938.
• Cours de syntaxe structurale, 1943.
• Esquisse d'une syntaxe structurale, Klincksieck, Paris 1953.
• Éléments de syntaxe structurale, Klincksieck, Paris 1959. ISBN 2-252-01861-5
• Éléments de syntaxe structurale, Klincksieck, Paris 1988. Préface de Jean Fourquet, professeur à la Sorbonne. Deuxième édition revue et corrigée, cinquième tirage. ISBN 2-252-02620-0