Lucina Hagman
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1853  Kälviä (Finlàndia) | ||
| Mort | 6 setembre 1946 (93 anys) Hèlsinki (Finlàndia) | ||
| Sepultura | cementiri de Hietaniemi | ||
| Diputada al Parlament de Finlàndia | |||
| 4 abril 1917 – 31 octubre 1917 Circumscripció electoral: Circumscripció de Satakunta | |||
| Diputada al Parlament de Finlàndia | |||
| 22 maig 1907 – 31 juliol 1908 Legislatura: 1r Parlament de Finlàndia Circumscripció electoral: Häme (en)  | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Hèlsinki | ||
| Ocupació | política, professora, escriptora, activista pels drets de les dones | ||
| Partit | Partit Jove Finlandès | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
Lucina Hagman (Kälviä, 5 de juny de 1853 - Hèlsinki, 6 de setembre de 1946) fou una feminista finlandesa, primera primera ministra del món, elegida el 1907 en les eleccions parlamentàries finlandeses.[1]
Biografia
[modifica]Hagman era filla del mestre policial rural de Kälviä Nils Johan Erik Hagman, i de Margareta Sofia Nordman.
Era germana de l'educadora Sofia Hagman i de l'escriptor Tycho Hagman. Treballà com a professora i Jean Sibelius podria ser l'alumne més famós que va estudiar a la seua escola.[2] Lucina fou una activista feminista en el Parlament, del 1907 al 1917.
De 200 diputats triats al 1907 19 eren dones: Lucina Hagman, Miina Sillanpää, Anni Huotari, Hilja Pärssinen, Hedvig Gebhard, Anada Aalle, Mimmi Kanervo, Eveliina Ala-Kulju, Hilda Käkikoski, Liisi Kivioja, Sandra Lehtinen, Dagmar Neovius, Maria Raunio, Alexandra Gripenberg, Ida Vemmelpuu, Maria Laine, Jenny Nuotio i Hilma Räsänen.[3]
Hagman fundà l'organització Martha, i fou la primera delegada de la Unioni, La Lliga de Feministes finlandeses, a més a més de ser una activista en el moviment pacifista.[4][5] També escrigué una biografia sobre Fredrika Bremer.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Selected Articles on Woman Suffrage. H.W. Wilson, 1910, p. 113.
- ↑ Andrew Barnett. Sibelius. Yale University Press, 2007, p. 5. ISBN 978-0-300-11159-0.
- ↑ /«Suomalainen Naisliitto - Historia» (en finès). www.naisliittohelsinki.fi. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Great Women from the Teacher Seminary». [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ Peter Brock; Thomas Paul Socknat. Challenge to Mars: Essays on Pacifism from 1918 to 1945. University of Toronto Press, 1999, p. 46–. ISBN 978-0-8020-4371-9.
- ↑ Päivi Lappalainen; Lea Rojola. Women's voices: female authors and feminist criticism in the Finnish literary tradition. Finnish Literature Society, 2007, p. 8. ISBN 978-951-746-760-5.