Ludomir M Rogowski
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1881  Lublin (Polònia) | ||
| Mort | 13 març 1954 (72 anys) Dubrovnik (Croàcia) | ||
| Residència | Dubrovnik | ||
| Formació | Universitat de Música Fryderyk Chopin (–1906) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música i direcció d'orquestra | ||
| Ocupació | compositor, director d'orquestra | ||
  
| |||
Ludomir Michał Rogowski (Lublin (Polònia), 3 d'octubre, 1881 - Dubrovnik)[1] (Croàcia), 13 de març, 1954), fou un compositor i director d'orquestra polonès.
Biografia
[modifica]Va estudiar composició amb Zygmunt Noskowski i Roman Statkowski a l'Institut de Música de Varsòvia, i direcció amb Emil Młynarski. Es va graduar el 1906, però va continuar els seus estudis el 1906-1907 al Conservatori Reial de Música de Leipzig, 1907-1908 a Munic, 1908-1909 a Roma i 1911-1912 a París.[1]
Entre els anys 1909 i 1911 va dirigir una escola de música a Vílnius i va fundar una orquestra simfònica. En el període 1912–1914 va dirigir l'orquestra del Teatre Modern de Varsòvia. Durant la Primera Guerra Mundial va viure a París, on va compondre i va dirigir un cor. El 1921 va tornar a Varsòvia i el desembre de 1926 es va traslladar definitivament a Dubrovnik.[1][2]
Creativitat
[modifica]L'obra de Ludomir Michał Rogowski inclou el postulat d'utilitzar la música popular com a font de creativitat musical. Pel que fa a l'estil, va proclamar que s'havien esgotat les possibilitats del sistema major-menor i va postular la introducció d'escales naturals creades com a resultat de la seqüència rítmica de quintes passes.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Piotr Papla, Rogowski Ludomir Michał, [w:] Elżbieta Dziębowska (red.), Encyklopedia muzyczna PWM, wyd. I, t. 8 Pe–R część biograficzna, Kraków: PWM, 2004, s. 436-438, ISBN 83-224-0837-4
- ↑ Wojciech Tyluś, Ludomir Michał Rogowski – obywatel Dubrownika [online], CroLove [dostęp 2017-11-17].
- ↑ E. Wójtowicz, O związkach życia i dzieła w biografii artystycznej Ludomira Michała Rogowskiego, „Res Facta Nova”, 11 (20), Poznań 2010.