Ludovic Morlot
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 desembre 1973 (50 anys) Lió (França) |
Formació | Royal Academy of Music Royal College of Music |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra |
Ocupador | Seattle Symphony (en) (2011–2019) Universitat de Washington |
Gènere | Música clàssica |
Instrument | Director d'orquestra |
Lloc web | ludovicmorlot.com |
|
Ludovic Morlot (Lió, 11 de desembre de 1973[1]) és un director d'orquestra francès. El setembre de 2022 va assumir el càrrec de director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).[2]
De jove es va formar com a violinista. Més tard va assistir a la Royal Academy of Music, i va començar els seus estudis de direcció a Londres el 1994,[3] on els seus mentors van incloure Sir Colin Davis, George Hurst i Colin Metters. Al Royal College of Music, va ser professor de direcció de Norman Del Mar. Als EUA, va assistir a l'escola Pierre Monteux per a directors. Va tenir la beca Seiji Ozawa en direcció al festival Tanglewood l'any 2001.[4]
Carrera professional
[modifica]Del 2002 al 2004, Morlot va exercir com a director resident a l'Orchestre National de Lyon (ONL) sota la direcció de David Robertson, on les seves responsabilitats incloïen dirigir les dues orquestres juvenils de l'ONL.[5] De 2004 a 2007, va ser director assistent de l'Orquestra Simfònica de Boston, que va dirigir per primera vegada en concerts de subscripció l'abril de 2005.[6]
El treball de Morlot en música contemporània ha inclòs la direcció de les estrenes als Estats Units de Gondwana de Tristan Murail, el gener de 2009,[7] i Helios Choros II (Sun God Dancers) d'Augusta Read Thomas l'octubre de 2009,[8] i l'estrena mundial d'Instances, l'última obra orquestral d'Elliott Carter.[9]
Morlot va dirigir per primera vegada la Simfònica de Seattle l'octubre de 2009.[10] La seva segona aparició com a convidat amb la Seattle Symphony va ser l'abril de 2010, com a director suplent després de les erupcions d'Eyjafjallajökull de 2010, quan va dirigir un programa diferent preparat amb un temps d'assaig reduït.[11] El juny de 2010, la Seattle Symphony va anunciar el nomenament de Morlot com el seu 15è director musical, efectiu a partir de la temporada 2011-2012, amb un contracte inicial de sis anys.[12] Va ocupar el títol de director musical designat durant la temporada 2010-2011.[13] El juliol de 2015, l'orquestra va anunciar l'extensió del contracte de Morlot fins a la temporada 2018-2019.[14] El 21 d'abril de 2017, l'orquestra va anunciar la conclusió de la direcció musical de Morlot al final de la temporada 2018-2019.[15] Morlot té ara el títol de director emèrit de la Seattle Symphony.
Morlot va fer la seva primera aparició com a director convidat a La Monnaie el 2011. El juny de 2011, La Monnaie va anunciar el nomenament de Morlot com a proper director musical, a partir de la temporada 2012-2013, amb un contracte inicial de cinc anys.[16] Les posicions de Seattle i Brussel·les van representar els primers càrrecs de direcció musical de Morlot d'una orquestra i una companyia d'òpera, respectivament. El desembre de 2014, invocant diferències artístiques, Morlot va renunciar a la direcció de La Monnaie, a partir del 31 de desembre de 2014.[17] Va comentar:
- "Crec que l'orquestra i jo no hem aconseguit consensuar una visió artística i, per tant, tant pel seu desenvolupament com pel meu, he pres aquesta decisió de dimitir".[18]
Morlot va exercir com a director de la National Youth Orchestra of China durant la seva gira de concerts inaugural el 2017, que va incloure una actuació amb Yuja Wang al Carnegie Hall.[19] Va tornar com a director per a la seva temporada 2019 amb el pianista Garrick Ohlsson. El gener de 2020, va ser anunciat com a director artístic de l'organització. El novembre de 2021, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya van anunciar el nomenament de Morlot com a proper director titular, amb efecte a partir de la temporada 2022-2023, amb un contracte inicial de quatre temporades.[20]
Vida personal
[modifica]Morlot i la seva dona Ghizlane tenen dues filles, Nora i Iman.[21] El març de 2012, Morlot va ser nomenat professor afiliat de música a la Universitat de Washington (UW). El curs 2013-2014, Morlot es va convertir catedràtic d'estudis de direcció d'orquestra a la UW. El 2014, va ser escollit membre de la Royal Academy of Music "en reconeixement de la seva important contribució a la música".[22]
Referències
[modifica]- ↑ David Wright «New York Philharmonic: Green Room - Ludovic Morlot». Playbill Arts, 06-01-2009 [Consulta: 13 desembre 2009].
- ↑ «Ludovic Morlot nou director titular de l'OBC». L'Auditori. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ Tom Keogh «Q&A: Seattle Symphony guest conductor Ludovic Morlot discusses Prokofiev, Haydn — and more». Seattle Times, 16-10-2009 [Consulta: 25 desembre 2009].
- ↑ David Weininger «Morlot's musical journey continues». Boston Globe, 01-04-2005 [Consulta: 13 desembre 2009].
- ↑ David Weininger «Morlot's musical journey continues». Boston Globe, 01-04-2005 [Consulta: 13 desembre 2009].David Weininger (1 April 2005). "Morlot's musical journey continues". Boston Globe. Retrieved 13 December 2009.
- ↑ Jeremy Eichler «BSO assistant leads first-rate show». Boston Globe, 13-10-2006 [Consulta: 13 desembre 2009].
- ↑ Steve Smith «Contemporary Storm Amid Classical Waves». , 10-01-2009 [Consulta: 13 desembre 2009].
- ↑ Jeremy Eichler «Morlot, BSO premiere Thomas work». , 17-10-2009 [Consulta: 13 desembre 2009].
- ↑ «Seattle Symphony Announces Commission by Renowned American Composer Elliott Carter». Seattle Symphony Orchestra, 19-04-2012. Arxivat de l'original el 26 maig 2012. [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ Melinda Bargreen «Seattle Symphony with guest conductor Ludovic Morlot». Seattle Times, 23-10-2009 [Consulta: 2 juliol 2010].
- ↑ Bernard Jacobson «After the volcano, the show goes on at Seattle Symphony». Seattle Times, 23-04-2010 [Consulta: 21 abril 2017].
- ↑ Melinda Bargreen «Rising French star Ludovic Morlot chosen to replace Schwarz at Seattle Symphony». Seattle Times, 29-06-2010 [Consulta: 29 juny 2010].
- ↑ (29 juny 2010). "Seattle Symphony Orchestra Names Ludovic Morlot Music Director Designate". Nota de premsa. Consulta: 15 febrer 2015.
- ↑ (10 juliol 2015). "Music Director Ludovic Morlot's Contract Extended Through 2019". Nota de premsa. Consulta: 21 juliol 2015.
- ↑ Brendan Kiley «Seattle Symphony conductor Ludovic Morlot announces departure». Seattle Times, 21-04-2017 [Consulta: 21 abril 2017].
- ↑ Melinda Bargreen «New Seattle Symphony music director to moonlight in Belgium». , 30-06-2011 [Consulta: 2 juliol 2011].
- ↑ Serge Martin «Ludovic Morlot quitte la Monnaie» (en francès). , 12-12-2014 [Consulta: 21 juliol 2015].
- ↑ Cooper «Morlot to Step Down as Conductor of Théâtre Royal de la Monnaie». New York Times, 12-12-2014 [Consulta: 21 abril 2017].
- ↑ Tommasini «Review: U.S. Youth Orchestra Inspires a Chinese Counterpart» (en anglès). The New York Times, 23-07-2017 [Consulta: 23 agost 2017].
- ↑ (10 novembre 2021). "Ludovic Morlot, appointed new Principal Conductor of the Barcelona Symphony Orchestra and National Orchestra of Catalonia". Nota de premsa. Consulta: 2021-11-16. Arxivat 2021-11-15 a Wayback Machine.
- ↑ Melinda Bargreen , 29-06-2010.Melinda Bargreen (29 June 2010).. Seattle Times. Archived from the original on 1 July 2010. Retrieved 29 June 2010.
- ↑ «About Ludovic Morlot, Conductor and The Harriet Overton Stimson Music Director». Seattle Symphony Orchestra. [Consulta: 26 setembre 2015].