Vés al contingut

Ludovic Morlot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLudovic Morlot
Biografia
Naixement11 desembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Music
Royal College of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSeattle Symphony Orchestra (2011–2019)
Universitat de Washington Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentDirector d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Lloc webludovicmorlot.com Modifica el valor a Wikidata
TMDB.org: 4842488
Musicbrainz: eace8da8-8535-47c4-82da-902c792ec9f4 Songkick: 3923341 Discogs: 4026748 Allmusic: mn0003213328 Modifica el valor a Wikidata

Ludovic Morlot (Lió, 11 de desembre de 1973[1]) és un director d'orquestra francès. El setembre de 2022 va assumir el càrrec de director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).[2]

De jove es va formar com a violinista. Més tard va assistir a la Royal Academy of Music, i va començar els seus estudis de direcció a Londres el 1994,[3] on els seus mentors van incloure Sir Colin Davis, George Hurst i Colin Metters. Al Royal College of Music, va ser professor de direcció de Norman Del Mar. Als EUA, va assistir a l'⁣escola Pierre Monteux per a directors. Va tenir la beca Seiji Ozawa en direcció al festival Tanglewood l'any 2001.[4]

Carrera professional

[modifica]

Del 2002 al 2004, Morlot va exercir com a director resident a l'Orchestre National de Lyon (ONL) sota la direcció de David Robertson, on les seves responsabilitats incloïen dirigir les dues orquestres juvenils de l'ONL.[5] De 2004 a 2007, va ser director assistent de l'Orquestra Simfònica de Boston, que va dirigir per primera vegada en concerts de subscripció l'abril de 2005.[6]

El treball de Morlot en música contemporània ha inclòs la direcció de les estrenes als Estats Units de Gondwana de Tristan Murail, el gener de 2009,[7] i Helios Choros II (Sun God Dancers) d'⁣Augusta Read Thomas l'octubre de 2009,[8] i l'estrena mundial d'Instances, l'última obra orquestral d'⁣Elliott Carter.[9]

Ludovic Morlot amb la National Youth Orchestra of China al Carnegie Hall el 22 de juliol de 2017.

Morlot va dirigir per primera vegada la Simfònica de Seattle l'octubre de 2009.[10] La seva segona aparició com a convidat amb la Seattle Symphony va ser l'abril de 2010, com a director suplent després de les erupcions d'Eyjafjallajökull de 2010, quan va dirigir un programa diferent preparat amb un temps d'assaig reduït.[11] El juny de 2010, la Seattle Symphony va anunciar el nomenament de Morlot com el seu 15è director musical, efectiu a partir de la temporada 2011-2012, amb un contracte inicial de sis anys.[12] Va ocupar el títol de director musical designat durant la temporada 2010-2011.[13] El juliol de 2015, l'orquestra va anunciar l'extensió del contracte de Morlot fins a la temporada 2018-2019.[14] El 21 d'abril de 2017, l'orquestra va anunciar la conclusió de la direcció musical de Morlot al final de la temporada 2018-2019.[15] Morlot té ara el títol de director emèrit de la Seattle Symphony.

Morlot va fer la seva primera aparició com a director convidat a La Monnaie el 2011. El juny de 2011, La Monnaie va anunciar el nomenament de Morlot com a proper director musical, a partir de la temporada 2012-2013, amb un contracte inicial de cinc anys.[16] Les posicions de Seattle i Brussel·les van representar els primers càrrecs de direcció musical de Morlot d'una orquestra i una companyia d'òpera, respectivament. El desembre de 2014, invocant diferències artístiques, Morlot va renunciar a la direcció de La Monnaie, a partir del 31 de desembre de 2014.[17] Va comentar:

"Crec que l'orquestra i jo no hem aconseguit consensuar una visió artística i, per tant, tant pel seu desenvolupament com pel meu, he pres aquesta decisió de dimitir".[18]

Morlot va exercir com a director de la National Youth Orchestra of China durant la seva gira de concerts inaugural el 2017, que va incloure una actuació amb Yuja Wang al Carnegie Hall.[19] Va tornar com a director per a la seva temporada 2019 amb el pianista Garrick Ohlsson. El gener de 2020, va ser anunciat com a director artístic de l'organització. El novembre de 2021, l'⁣Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya van anunciar el nomenament de Morlot com a proper director titular, amb efecte a partir de la temporada 2022-2023, amb un contracte inicial de quatre temporades.[20]

Vida personal

[modifica]

Morlot i la seva dona Ghizlane tenen dues filles, Nora i Iman.[21] El març de 2012, Morlot va ser nomenat professor afiliat de música a la Universitat de Washington (UW). El curs 2013-2014, Morlot es va convertir catedràtic d'estudis de direcció d'orquestra a la UW. El 2014, va ser escollit membre de la Royal Academy of Music "en reconeixement de la seva important contribució a la música".[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ David Wright «New York Philharmonic: Green Room - Ludovic Morlot». Playbill Arts, 06-01-2009 [Consulta: 13 desembre 2009].
  2. ↑ «Ludovic Morlot nou director titular de l'OBC». L'Auditori. [Consulta: 21 gener 2022].
  3. ↑ Tom Keogh «Q&A: Seattle Symphony guest conductor Ludovic Morlot discusses Prokofiev, Haydn — and more». Seattle Times, 16-10-2009 [Consulta: 25 desembre 2009].
  4. ↑ David Weininger «Morlot's musical journey continues». Boston Globe, 01-04-2005 [Consulta: 13 desembre 2009].
  5. ↑ David Weininger «Morlot's musical journey continues». Boston Globe, 01-04-2005 [Consulta: 13 desembre 2009].David Weininger (1 April 2005). "Morlot's musical journey continues". Boston Globe. Retrieved 13 December 2009.
  6. ↑ Jeremy Eichler «BSO assistant leads first-rate show». Boston Globe, 13-10-2006 [Consulta: 13 desembre 2009].
  7. ↑ Steve Smith «Contemporary Storm Amid Classical Waves». , 10-01-2009 [Consulta: 13 desembre 2009].
  8. ↑ Jeremy Eichler «Morlot, BSO premiere Thomas work». , 17-10-2009 [Consulta: 13 desembre 2009].
  9. ↑ «Seattle Symphony Announces Commission by Renowned American Composer Elliott Carter». Seattle Symphony Orchestra, 19-04-2012. Arxivat de l'original el 26 maig 2012. [Consulta: 18 maig 2013].
  10. ↑ Melinda Bargreen «Seattle Symphony with guest conductor Ludovic Morlot». Seattle Times, 23-10-2009 [Consulta: 2 juliol 2010].
  11. ↑ Bernard Jacobson «After the volcano, the show goes on at Seattle Symphony». Seattle Times, 23-04-2010 [Consulta: 21 abril 2017].
  12. ↑ Melinda Bargreen «Rising French star Ludovic Morlot chosen to replace Schwarz at Seattle Symphony». Seattle Times, 29-06-2010 [Consulta: 29 juny 2010].
  13. ↑ (29 juny 2010). "Seattle Symphony Orchestra Names Ludovic Morlot Music Director Designate". Nota de premsa. Consulta: 15 febrer 2015.
  14. ↑ (10 juliol 2015). "Music Director Ludovic Morlot's Contract Extended Through 2019". Nota de premsa. Consulta: 21 juliol 2015.
  15. ↑ Brendan Kiley «Seattle Symphony conductor Ludovic Morlot announces departure». Seattle Times, 21-04-2017 [Consulta: 21 abril 2017].
  16. ↑ Melinda Bargreen «New Seattle Symphony music director to moonlight in Belgium». , 30-06-2011 [Consulta: 2 juliol 2011].
  17. ↑ Serge Martin «Ludovic Morlot quitte la Monnaie» (en francès). , 12-12-2014 [Consulta: 21 juliol 2015].
  18. ↑ Cooper «Morlot to Step Down as Conductor of Théâtre Royal de la Monnaie». New York Times, 12-12-2014 [Consulta: 21 abril 2017].
  19. ↑ Tommasini «Review: U.S. Youth Orchestra Inspires a Chinese Counterpart» (en anglès). The New York Times, 23-07-2017 [Consulta: 23 agost 2017].
  20. ↑ (10 novembre 2021). "Ludovic Morlot, appointed new Principal Conductor of the Barcelona Symphony Orchestra and National Orchestra of Catalonia". Nota de premsa. Consulta: 2021-11-16. Arxivat 2021-11-15 a Wayback Machine.
  21. ↑ Melinda Bargreen , 29-06-2010.Melinda Bargreen (29 June 2010).. Seattle Times. Archived from the original on 1 July 2010. Retrieved 29 June 2010.
  22. ↑ «About Ludovic Morlot, Conductor and The Harriet Overton Stimson Music Director». Seattle Symphony Orchestra. [Consulta: 26 setembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ludovic_Morlot&oldid=32960814»