Vés al contingut

Ludovico Antonio Muratori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLudovico Antonio Muratori

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 octubre 1672 Modifica el valor a Wikidata
Vignola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1750 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChiesa di Santa Maria della Pomposa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Mòdena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Milà
Mòdena Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, arxiver, filòsof, bibliotecari, escriptor, sacerdot catòlic, numismàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaLamindo Pritanio
Leucoto Gateate Modifica el valor a Wikidata
Premis
Project Gutenberg: 40167

Luigi Antonio Muratori, llatinitzat com a Ludovicus Antonius Muratori, àlies Lamindius Pritanius (Vignola, 21 d'octubre de 1672 - Mòdena, 23 de gener de 1750), fou historiador, erudit i eclesiàstic italià.[1][2]

Considerat el pare de la historiografia italiana, fou una de les primeres figures de la intel·lectualitat setcentista. D'orígens humils, s'aplicà a acumular una cultura enciclopèdica; que li portà molts enemics a causa de les nombroses disputes que tingué.[3][4]

Obra religiosa

[modifica]

La seva obra religiosa fou important: De Superstitione Vitanda (1732-1740),[5] que condemnava els excessos del cult i recolzà la tasca dels jesuïtes a Amèrica en el seu assaig Cristianesimo felice nelle missioni de' padri della Compagnia di Gesù nel Paraguay (1743-1749). Però fou especialment llegida la seva obra De regolata devotione de' cristiani, obra cardinal del racionalisme religiós italià i que influí en el papa Benet XIV (antigament Prospero Lambertini).[6][7]

Obra històrica i epigràfica

[modifica]
Ludovico Antonio Muratori

A part d'obres importants sobre història i historiografia d'Itàlia, va publicar un corpus epigràfic universal, el Nouus Thesaurus Veterum Inscriptionum in praecipuis earumdem collectionibus hactenus praetermissarum[8] -una posada al dia del Inscriptiones antiquæ totius orbis Romani publicat per Jan Gruter gairebé un segle i mig abans-, que va fer de Muratori una de les personalitats més importants en el món de la epigrafia. Tanmateix, aquest corpus va ser molt criticat pel seu contemporani, Scipione Maffei. El seu retret principal era la manca de verificació de l'autenticitat de les inscripcions presentades al corpus del Muratori.[9]

Altres obres

[modifica]

Va participar activament en les polèmiques civils del seu temps des del bàndol de la il·lustració, defenent el valor de l'educació, la ciència i el reformisme. A aquestes preocupacions responen obres com La filosofia morale spiegata ai giovani (1735), l'assaig Dei difetti della giurisprudenza (1742-1743), el tractat Delle forze dell'intendimento umano o sia il pirronismo confutato (1745) i l'assaig sobre la Pubblica Felicità (1749), última obra de Muratori, sobre filosofia política, publicada el mateix any que El espíritu de les lleis de Montesquieu, a on defensa les llums en educació popular, higiene pública, l'activitat de la dona i la reforma agrària.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ludovico Antonio Muratori». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-01-1988. [Consulta: 30 gener 2022].
  2. ↑ Casas Nadal, Montserrat «La obra de Ludovico Antonio Muratori, y sus traducciones, en las bibliotecas eclesiásticas de Barcelona (segunda mitad del siglo XVIII)». Profesor Nazario González : una historia abierta. Servei de Publicacions, 1998, pàg. 173–186.
  3. ↑ Devoto, Fernando «Acerca del lugar del archivo en la historiografía contemporánea» (en castellà). Contemporánea, 11, 2, 26-12-2019, pàg. 71–84. ISSN: 1688-9746.
  4. ↑ Momigliano, Arnaldo. Essays in Ancient and Modern Historiography (en anglès). University of Chicago Press, 2012-07-15, p. 284. ISBN 978-0-226-53385-8. 
  5. ↑ Friedrich, Markus. The Jesuits: A History (en anglès). Princeton University Press, 2022-03-01. ISBN 978-0-691-22619-4. 
  6. ↑ Fletcher, Stella. Roscoe and Italy: The Reception of Italian Renaissance History and Culture in the Eighteenth and Nineteenth Centuries (en anglès). Routledge, 2016-04-08. ISBN 978-1-317-06120-5. 
  7. ↑ Johns, Christopher M. S.. Introduction: The Scholars’ Pope: Benedict XIV and the Catholic Enlightenment (en anglès). University of Toronto Press, 2017-01-11. DOI 10.3138/9781442624757-005/html. ISBN 978-1-4426-2475-7. 
  8. ↑ Muratori, Lodovico Antonio. Novus Thesaurus Veterum Inscriptionum In Praecipuis Earumdem Collectionibus Hactenus Praetermissarum (en llatí). Ex Aedibus Palatinis, 1739. 
  9. ↑ Marchini, Giampaolo. Il Museum Veronense nell'edizione del Maffei e nei cataloghi successivi (en italià), 1972, p. 281. 
  10. ↑ Banchoff, Thomas F.; Casanova, José. The Jesuits and Globalization: Historical Legacies and Contemporary Challenges (en anglès). Georgetown University Press, 2016, p. 120. ISBN 978-1-62616-286-0. 
  11. ↑ Berselli, Ambri Paola «L'opera di Montesquieu nel Settecento italiano» (en anglès). L'opera di Montesquieu nel Settecento italiano, 1960, pàg. 1–236.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ludovico Antonio Muratori
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ludovico_Antonio_Muratori&oldid=32868599»