Ludwik Hirszfeld
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 agost 1884  Varsòvia (Polònia) | ||
| Mort | 7 març 1954 (69 anys) Breslau (Polònia) | ||
| Sepultura | Cementiri St. Laurentius | ||
| Formació | Universitat de Würzburg | ||
| Es coneix per | descobriment de l'heretabilitat del grup sanguini ABO | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Immunologia, hematologia i microbiologia | ||
| Ocupació | biòleg, metge, microbiòleg, professor d'universitat, immunòleg, bacteriòleg | ||
| Ocupador | Universitat de Breslau Universitat de Varsòvia | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Hanna Hirszfeldowa | ||
| Parents | Aleksander Rajchman, cosí germà Ludwik Rajchman, cosí germà Helena Radlińska, cosí germà Stefan Herman, cosí germà | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Ludwik Hirszfeld (Varsòvia, 5 d'agost de 1884 - Breslau, 7 de març de 1954) va ser un microbiòleg i seròleg polonès. És considerat el co-descobridor de l'herabilitat del grup sanguini ABO. Era cosí del matemàtic Aleksander Rajchman, i del bacteriòleg Ludwik Rajchman.
La seva família era d'origen jueu i ell es va convertir al catolicisme. Va estudiar medicina a Alemanya, el 1902 entrà a la Universitat de Würzburg i el 1904 passà a Berlín. Va fer la seva tesi doctoral amb el títol, "Über Blutagglutination," el 1907, A l'Institut del càncer de Heidelberg treballà amb E. von Dungern.
El 1914 Hirszfeld va ser fet acadèmic i va llegir una dissertacó sobre anafilaxi i anafilatoxina i la seva relació amb la coagulació. A l'hospital de Tessalònica descobrí el bacil "Salmonella paratyphi" C, actualment anomenat "Salmonella hirszfeldi."
El 20 de febrer de 1941 Hirszfeld va ser obligat a desplaçar-se al Ghetto de Varsòvia junt amb la seva esposa i filla. Allà organitzà campanyes de vacunació contra el tifus. El 1943 ell i la seva família aconseguiren escapar del ghetto, però la seva filla morí de tuberculosi el mateix any.
Hirszfeld i von Dungern van ser els responsables de donar nom als tipus de sang A, B, AB, i O; anteriroment es coneixien com a grups I, II, III, i IV. Ell va proposar l' A i la B dper les aglutinines. Segons la seva "Teoria de les Plèiades" dels grups sanguinis, els altres grups provenien d'un arcaic grup O en el curs de l'evolució.[1]
Hirszfeld va ser el primer a preveure el conflicte serològic entre la mare i el fill confirmat pel factor Rhesus.
Referències
[modifica]