Vés al contingut

Ludza

Plantilla:Infotaula geografia políticaLudza
Imatge
Tipusciutat sota jurisdicció municipal a Letònia i ciutat/poble Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 56° 32′ 38″ N, 27° 43′ 16″ E / 56.5439°N,27.7211°E / 56.5439; 27.7211
EstatLetònia
Municipimunicipi de Ludza Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població7.524 (2024) Modifica el valor a Wikidata (718,62 hab./km²)
Geografia
Superfície10,47 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLielais Ludzas ezers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal5701 i 5702 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic657 Modifica el valor a Wikidata
Identificador LGIA65464 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Brest
Aue (en) Tradueix (2005–)
Névell (2006–)
Rokiškis (2010–)
Svixtov (2011–)
Glibókaie (2011–)
Sebezh (en) Tradueix (2011–)
Navapólatsk (2011–)
Molėtai (2012–)
Maków, Łódź Voivodeship (en) Tradueix (2012–)
Zaslaŭje (en) Tradueix (2013–)
Pòlatsk (2016–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webludzaspils.lv Modifica el valor a Wikidata

Ludza és un poble de Letònia situat al municipi de Ludza a l'antiga región històrica de Latgàlia. Està situat en la principal carretera Riga - Moscou, que és part de la ruta europea E22, i a 30 km de la frontera amb Rússia.

Història

[modifica]

Ludza, la ciutat més antiga de Letònia, va ser esmentada per primera vegada a Rússia en cròniques que daten de 1173 o 1177. La primera menció del castell de Ludza data de 1433 quan l'Orde Livonià va construir una fortalesa més gran i de pedra per reemplaçar una anterior de fusta construïda pels antics latgalians.[1] Després de la dissolució de l'Orde Livonià el 1561, Ludza es va incorporar a la Confederació de Polònia i Lituània. Després del repartiment de Polònia el 1772 va ser adquirida per l'Imperi Rus. Va rebre el dret de ciutat el 1777 per part de Caterina II de Rússia.

Referències

[modifica]
  1. Alan V. Murray. The Clash of Cultures on the Medieval Baltic Frontier. Ashgate Publishing, Ltd., 2009, p. 67. ISBN 978-0-7546-6483-3 [Consulta: 15 gener 2015]. 

Vegeu també

[modifica]