Luigi Antonio Calegari
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1780  Pàdua (Itàlia) |
| Mort | 1849 (68/69 anys) Venècia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera i música clàssica |
| Família | |
| Pare | Francesco Antonio Calegari |
Luigi Antonio Calegari (Pàdua, 1780 - Venècia, 1849) fou un compositor d'òpera italià.
Era nebot d'Antonio Calegari (1757-1828)[1] i, possiblement relacionat amb altres compositors de la família Calegari de Pàdua, com Francesco Antonio Calegari (1656-1742) i Giuseppe Calegari, compositor d'una Betulia Liberata (1771). A Pàdua va tenir entre altres alumnes en Francesco Antonio Vallotti.[2] Va morir a Venècia.
Òperes
[modifica]- Il matrimonio scoperto ossia Le polpette (1804, Pàdua)
- Erminia (1805, Venècia)
- La serenata (1806, Pàdua)
- Amor soldato (1807, Pàdua)
- Irene e Filandro (1808, Venècia)
- La giardiniera (1808, Roma)
- Raoul di Crequi (1808, Pàdua)
- Il prigioniero (1810, Venècia)
- Omaggio del cuore (1815, Piacenza)
- Saul (1821, Venècia) - inspirat en l'oratori de Vittorio Alfieri.
Referències
[modifica]- ↑ The Harvard biographical dictionary of music Don Michael Randel - 1996 "Calegari, Antonio (b. Padua, 17 Feb. 1757; d. there, 22 or 28 July 1828)."
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 66, pàg. 1134 (ISBN 84-239-4566-9)