Vés al contingut

Luigi Palmieri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuigi Palmieri
Imatge
Luigi Palmieri el 1885
Biografia
Naixement22 abril 1807 Modifica el valor a Wikidata
Faicchio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 1896 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, sismologia i meteorologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, catedràtic, polític, sismòleg, vulcanòleg, astrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Project Gutenberg: 36433

Luigi Palmieri, de vegades traduïa el seu nom a Louis als seus articles en francès, (Faicchio, 22 d'abril de 1807Nàpols, 9 de setembre de 1896),[1] va ser un físic i polític italià que tingué un paper preponderant en el desenvolupament de la sismologia. Va ser senador del regne d'Itàlia durant la XIII legislatura.

Biografia

[modifica]

Luigi Palmieri va estudiar al seminari de Caiazzo, abans de dedicar-se a les ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Nàpols. Es diplomà en física el 1825 i el 1845 treballà com a professor de física a l'Escola Naval del Regne a Nàpols.

Es feu famós per l'invent i el desenvolupament de nombrosos aparells de mesura dels fenòmens sísmics i atmosfèrics. Se'l coneix sobretot com a inventor del sismògraf electromagnètic. Arran dels seus estudis, els coneixements sobre els fenòmens sísmics feren un gran salt alhora qualitatiu i quantitatiu. Es va casar Angela Gigli amb qui tingué cinc fills.

El 1882, Palmieri va ser notícia una altra vegada quan va revelar la presència d'heli, element que fins ara només es coneixia en el Sol, en la Terra. Havia fet aquell descobriment casualment mentre estava analitzant la lava del Vesuvi.[2]

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. «Palmieri, Luigi». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 287. ISBN 8429270043. 
  2. Stewart, Alfred Walter (2008). Recent Advances in Physical and Inorganic Chemistry. BiblioBazaar, LLC. p. 201 (anglès) ISBN 0554805138

Enllaços externs

[modifica]