Vés al contingut

Luigi Reggio e Branciforte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuigi Reggio e Branciforte
Biografia
Naixement5 novembre 1677 Modifica el valor a Wikidata
Palermo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1757 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Aci Catena (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a França
agost 1740 – 18 agost 1746
← Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y SpínolaFernando de Silva y Álvarez de Toledo →
Capità general de València
juny 1724 – 15 setembre 1737
← Francisco de María Spínola y SpínolaClaude Abraham de Tubières de Grimoard → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDonna Maria Lucrezia Reggio Modifica el valor a Wikidata
ParesDon Stefano Reggio, 4.Principe di Campofiorito Modifica el valor a Wikidata  i Dorotea Branciforte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luigi Reggio e Branciforte IV príncep de Campofiorito i gran d'Espanya (Tartari, província de Catània, 5 de novembre de 1677 - Aci Catena, 5 de novembre de 1757)[1] fou un militar i noble sicilià al servei d'Espanya, Capità general de València.

Fill de Stefano Reggio Saladino i Dorotea Branciforte Romano-Colonna. En 1704 va heretar del seu pare el títol de príncep d'Aci Sant'Antonio i Aci San Filippo, príncep de Campofiorito, marquès de Ginestra, baró de Valguarnera, Campofiorito i Rachali, feus situats entre Palerm i Catània. En 1698 es casà amb Caterina Gravina e Gravina, filla del príncep de Palagònia. Entrà al servei de Felip V d'Espanya, de qui fou ambaixador al Regne de Sicília i capità general del Regne de Sicília en 1713. Va rebre el grau de comandant general de l'exèrcit espanyol i ingressà a l'Orde de Calatrava. Fou nomenat capità general de Biscaia i en 1721 de València, càrrec que va ocupar fins 1737. Durant el seu mandat va crear una capella de música dirigida per Francesco Corradini i va organitzar les primeres representacions públiques d'òpera al Corral de l'Olivera.[2]

Malgrat ser acusat de malversació, fou protegit de la reina Isabel Farnese i en 1737 fou nomenat ambaixador d'Espanya a la República de Venècia i en 1740 a França, on va negociar un important tractat comercial. Va ocupar el càrrec fins a la mort de Felip V en 1746. En 1747 tornà a les seves terres de Sicília, on va morir en 1757.[3]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]