Vés al contingut

Luis Alejandre Sintes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Alejandre Sintes
Biografia
Naixement4 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
18 gener 2003 – 25 gener 2004
← Alfonso Pardo de Santayana y ColomaJosé Antonio García González →
Capità general de la Regió Pirinenca
28 octubre 2000 – 17 gener 2003
← Rafael de Valenzuela TeresaFrancisco Boyero Delgado →
Director de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo
1996 – 1997
← Rafael de Valenzuela TeresaFernando López de Olmedo (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de ejército (en) Tradueix (2003–)
tinent general (2000–)
general de divisió (1998–)
general de brigada (1995–) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 juliol 2018Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luis Alejandre Sintes (Maó, 4 de juny de 1941) és un militar menorquí, general de l'exèrcit espanyol. Va ingressar a l'Acadèmia General Militar el 1959. En 1963 va ascendir a tinent i des d'aleshores fins 1972 va formar part de la Brigada d'infanteria lleugera paracaigudista. En 1976 es va graduar a l'Escola d'Estat Major. En 1980 fou ascendit a comandant i de 1984 a 1986 fou professor a l'Escola d'Estat Major.

També ha estudiat ciències polítiques i cursa actualment el doctorat en la matèria. Entre altres funcions militars, va intervenir en missions de pau amb l'ONU (ONUCA i ONUSAL) a Nicaragua, El Salvador i Guatemala, i va fer de mitjancer entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (Colòmbia).

El 1997 fou nomenat director general del Gabinet Tècnic del ministre de Defensa. El 1998 ascendí a general de Divisió i el 2000 fou nomenat general cap de la Regió Militar Pirenaica.[1] En el 2003 és nomenat Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, però deixà el càrrec el 2004 després del sinistre del Yakolev 42[2] enmig de crítiques als aleshores ministres de defensa Federico Trillo i José Bono.[3] Per aquest motiu se li va obrir un expedient que finalment fou arxivat en 2006.[4]

Ha obtengut múltiples condecoracions entre les quals destaquen les grans creus de la Real y Militar Orde de Sant Hermenegild, del Mèrit Naval amb distintiu Blanc i del Mèrit Militar amb distintiu Blanc, a més del premi de la Real Fundación de Toledo, per contribuir a la protecció i revitalització del patrimoni històric i cultural de la ciutat. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.[5] El 2018 signà un manifest en defensa del general Francisco Franco.[6]

Obres

[modifica]
  • La guerra de la Cochinchina, cuando los españoles conquistaron Vietnam (2006)[7]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]