Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola

Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola
Biografia
Naixement	(es) Luis Fernández de Córdoba y Spínola ; 20 setembre 1704 ; Madrid
Mort	14 gener 1768 (63 anys); Palau de Medinaceli, Madrid
Sepultura	Convent de Trinitaris Descalços de Madrid
XI Duc de Medinaceli
	1739 – 1768
	← Nicolás Fernández de Córdoba Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba →
Activitat
Ocupació	soldat
Altres
Títol	Comte ; Duc de Medinaceli
Família	Fernández de Córdoba
Cònjuge	Maria Teresa de Montcada i Benavides; María Francisca Pignatelli
Fills	Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba y Moncada
Pares	Nicolás Fernández de Córdoba; Jerónima Spínola
Premis
	Orde del Toisó d'Or ;
Cavallerís major del rei

Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola (Madrid, 20 de setembre de 1704 - 14 de gener de 1768) (Madrid, 20 de setembre de 1704-14 de gener de 1768)^[1] va ser un noble espanyol, XI duc de Medinaceli.

Biografia

Fill de Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda i de Jerónima Spínola y de la Cerda, filla dels marquesos de Los Balbases.^[1] Va ostentar diversos honors al llarg de la seva vida, va ser gentilhome de cambra del rei i després cavallerís d'aquest, càrrec que va exercir durant tota la seva vida. Va ser creat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or el 9 d'abril de 1748 i també del Reial Orde de Sant Gener. A més, també va ser capità de la Reial Companyia d'Alabarders,^[2] i va heretar l'escrivania dels hijosdalgo de la Cancelleria de Valladolid del seu pare el 13 de desembre de 1742, que després ell també llegaria al seu primogènit.^[3] Va morir al Palau de Medinaceli del Prado de Madrid el 14 de gener de 1768, i va ser enterrat al Convent de Trinitaris Descalços de la capital espanyola.^[1]

Va casar-se amb Maria Teresa de Montcada y Benavides, VII marquesa d'Aitona, el 19 de novembre de 1722 a l'església de San Sebastián de Madrid. Es va casar en segones núpcies amb María Francisca Pignatelli de Aragón y Gonzaga el 27 de novembre de 1763, amb la qual no va tenir descendència. Del primer matrimoni van néixer quatre fills:^[1]

Luis Antonio va ostentar els següents títols:^[1]

De 1704 a 1739

De 1711 a 1739

De 1739 a 1768

Pinedo y Salazar, Julián de. Historia de la isigne Orden del Toyson de Oro (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1787.
Soterraña, María de la. «Sala de hijosdalgo de la Real Chancillería de Valladolid: las escribanias». A: Comunicaciones al XV Congreso Internacional de las Ciencias Genealógica y Heráldica (en castellà). Madrid: Instituto Salazar y Castro (CSIC), 1983.