Vés al contingut

Luis Antonio Ribot García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Antonio Ribot García

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid
Es coneix perAcadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador
OcupadorUniversitat de Valladolid
Universitat Nacional d'Educació a Distància
Instituto de Historia Simancas, director Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
18 agost 2020En defensa del regnat de Joan Carles I Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luis Antonio Ribot García (Valladolid, 28 de gener de 1951)[1] és un historiador espanyol especialitzat en l'edat moderna, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia

[modifica]

El professor Ribot va començar la seva carrera investigadora en la Universitat de Valladolid, on es va llicenciar el 1975[2] i es doctorà en el curs 1980-1981,[2] arribant a ocupar la càtedra d'història moderna. També exercí com a director de l'Institut d'Història Simancas d'aquesta universitat.[3] L'any 2005 va abandonar aquesta universitat i es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància.[1][4] Els seus principals camps de recerca són la Itàlia espanyola, la història militar i el regnat de Carles II.

Luis Ribot va rebre el Premio Nacional de Historia de España en 2003 pel seu llibre La Monarquía de España y la Guerra de Mesina (1674-1678).[3][5]

Elegit el 8 de maig de 2009 acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història, va prendre possessió del càrrec el 17 d'octubre de 2010.[6][7] Dedicà el seu discurs d'entrada al tema Orígenes políticos del testamento de Carlos II. La gestación del cambio dinástico en España.[8] Succeí a l'historiador Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Luis Antonio Ribot García ingresa el domingo en la Real Academia de la Historia». Europa Press, 13-10-2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Currículum Vitae». Reial Acadèmia de la Història. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 11 desembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 Carlos Martínez Shaw. «Ribot gana el Nacional de Historia con un libro sobre el poder español en Sicilia». El País, 12-11-2003.
  4. ↑ F. Valiño. «'La Academia es un reconocimiento y una carga de trabajo adicional'». El Mundo, 17-10-2010.
  5. ↑ Europa Press. «Luis Antonio Ribot gana el Premio Nacional de Historia 2003». El País, 11-11-2003.
  6. ↑ «Luis Antonio Ribot ingresa en la Real Academia de la Historia con un discurso centrado en el testamento de Carlos II». Europa Press, 18-10-2009.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Luis Antonio Ribot García ingresó en la Real Academia de la Historia». Infoenpunto, 18-10-2010. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 11 desembre 2015].
  8. ↑ Pilar Herranz. «Carlos II, uno de los peores reyes españoles, revisitado en Guadalajara». La Crónica, 10-07-2013. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2015.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Antonio Ribot García


Premis i fites
Precedit per:
Fernando Chueca Goitia
Historia de la Arquitectura Española II 		Premio Nacional de Historia de España
2003 		Succeït per:
Julio Valdeón Baruque
Alfonso X: la forja de la
España moderna
Precedit per:
Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 19
2009 - 		Succeït per:
'
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_Antonio_Ribot_García&oldid=29956284»