Luis Antonio Robles Suárez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1849  Camarones (Colombia) (Colòmbia) (es)  | ||
| Mort | 22 setembre 1899 (49 anys) Bogotà (Colòmbia) | ||
| Membre de la Cambra de Representants de Colombia | |||
| 1 abril 1892 – 1 abril 1896 | |||
| Circumscripció | Antioquia State | ||
| 1 març 1876 – 1 abril 1876 | |||
| Circumscripció | Magdalena State | ||
| 16è Governador de l'estat de Magdalena | |||
| 1 abril 1878 – 25 juny 1879 | |||
← Manuel Davila García | |||
| Secretari del Ministeri d'Hisenda i Crèdit Públic | |||
| 1 abril 1876 – 1 abril 1877 | |||
← José María Villamizar Gallardo José María Quijano Wallis → | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Colombiana | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Universitat de la Mare de Déu del Rosari | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | advocat | ||
| Partit | Partit Liberal de Colòmbia | ||
Llista
| |||
Luis Antonio Robles Suárez (Riohacha, 24 d'octubre de 1849 - Bogotà, 22 de setembre de 1899), també conegut com "El Negro Robles", fou un advocat i polític colombià.[1][2] Va ser el primer afro-colombià en formar part d'un gabinet ministerial a Colòmbia com a Secretari del Ministeri d'Hisenda i Crèdit Públic durant l'administració del President Aquileo Parra Gómez. També va ser el primer afro-colombià membre de la Cambra de Representants per Magdalena, i el primer Governador colombià d'un Departament, va ser el 16è President de l'Estat Sobirà de Magdalena.,[3] Va graduar-se en dret per la Universitat de Rosario el 1872, convertint-se també en el primer afro-colombià que var exercir com a advocat a Colòmbia.[4][5]
Nascut el 24 d'octubre de 1849 en el llogarret de Camarones, en el municipi de Riohacha, llavors part de la província de Riohacha, en el Departament de Magdalena, Nou Granada; els seus pares eren Luis Antonio Robles i Manuela Súarez, ambdós negres lliberts de moderats mitjans.[1]
Va morir el 22 de setembre de 1899 per una Infecció urinària en la seva residència le Maison Doré en Bogotà a l'edat de 49.[2][6][3] La seva casa d'infantesa a Camarones va ser designada com a monument nacional i les seves restes, que havien estat enterrades en el Cementiri Central de Bogotà, van ser transportades per ser enterrades a la seva casa d'infància, actualment una Casa de cultura, biblioteca i centre de formació.[2][5][7]
Bibliografia
[modifica]- Acosta Medina, Amilkar David; Knudsen Quevedo, Hans-Peter; Nieto Arango, Luis Enrique; Pérez Escobar, Jacobo; Prado Mosquera, Diana Carolina; Rodríguez, Gloria Amparo (novembre 2010). Acosta Medina, Amilkar David; Knudsen Quevedo, Hans-Peter; Nieto Arango, Luis Enrique; Pérez Escobar, Jacobo. Luis A. Robles: Sombra y Luz, Novembre 2010. ISBN 978-958-738-148-1.
- González Zubiría, Fredy (2007). González Zubiría, Fredy «Luis Antonio Robles: El Paladín de la Democracia» (en castellà). Govern de La Guajira [Riohacha], 2007.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Arriaga Copete, Libardo. Cátedra de estudios afrocolombianos: nociones elementales y hechos históricos que se deben conocer para el desarrollo de la Cátedra de Estudios Afrocolombianos, o lo que todos debemos saber sobre los negros (en castellà), 2002, p. 176. ISBN 978-958-33-3817-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Acuerdo 47 de 1916» (en castellà). City Council [Bogotá], 10-10-1916.
- ↑ 3,0 3,1 Romero Jaramillo, Dolcey. Presidentes de los 9 Estados Soberanos (en castellà). Bogotá: Luis Ángel Arango Library, Agost 1994. OCLC 71823382 [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ Carrascal, María Fernanda «Luis Antonio Robles: El primer colegial negro» (en castellà). Nova et Vetera. Universitat de Rosario [Bogotá], 4, 2010. ISSN: 1542-7315.
- ↑ 5,0 5,1 «Declaratoria de un nuevo Bien de Interés Cultural e inclusión de otro en la Lista Indicativa de Candidatos a Bienes de Interés Cultural en el Ámbito Nacional» (en castellà). Ministeri de Cultura de Colombia), 18-05-2010. Arxivat de l'original el 2011-04-14.
- ↑ Gómez Naranjo, Pedro Alejandro. La sal de la historia (en castellà), 1963. OCLC 4934098.
- ↑ Carrillo Pérez, Idayris Yolima; Cotes Mejía, Micael Segundo «Ley 570 de 2000» (en castellà). Diario Oficial, Congreso de Colombia [Bogotá], 07-02-2000. ISSN: 1657-6241.