Luis Castañer Muñoz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 agost 1948  Saragossa (Espanya) |
| Mort | 2 maig 2021 (72 anys) |
| Formació | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer de telecomunicació |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
Luis Maria Castañer Muñoz (Saragossa, 25 d'agost de 1948 - Barcelona, 2 de maig de 2021)[1] fou un enginyer en telecomunicacions aragonès, director de departament universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.[2]
Biografia
[modifica]Llicenciat en enginyeria de telecomunicacions a la Universitat de Madrid el 1971, el 1972 va obtenir un diploma en física espacial a la Universitat Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc i el 1975 es va doctorar en enginyeria de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya amb una tesi sobre cèl·lules solars. Ha contribuït a la investigació sobre semiconductors, i va estudiar les tecnologies del selenur d'indi, la degradació de les cèl·lules solars de silici a l'espai i els emissors de polisilici aplicats als contactes de cèl·lules solars de silici. El 1980 va transferir a l'empresa PIHER Semiconductores el seu procés industrial de fabricació de cèl·lules solars.[3][4] També ha participat en el desenvolupament de procediments de simulació de sistemes fotovoltaics, ha estudiat la teoria i la tecnologia de transistors bipolars amb emissor de polisilici i un dels responsables del disseny d'una de les peces clau del rover Curiosity de la NASA, que des d'agost de 2012 recorre el sòl del planeta Mart.[5] Actualment forma part del personal docent i investigador de la UPC.[6]
De 1992 a 1994 va representar Espanya en el Comitè de Gestió i Coordinació d'Energies No Nuclears de la DGXII de la Comissió de la Comunitat Econòmica Europea i fou gestor del Programa Nacional de Tecnologies de la Informació i Comunicacions de la CICYT (1992-94). També fou coordinador de l'Àrea de Prospectiva tecnològica de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva (ANEP). També ha col·laborat amb el comitè d'Enginyeria i Arquitectura de la Comissió Nacional d'Avaluació de la Investigació(CNAI) i amb l'Agència de la Qualitat del sistema Universitari de Catalunya (AQU). En 1994 també ingressà com a acadèmic a la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.[7]
Obres
[modifica]- Fundamentos de diseño microelectrónico, amb Daniel Bardés Llorensí i Vicente Jiménez Serres. Edicions de la UPC, S.L.. ISBN 84-8301-846-2
- Fundamentos de diseño microelectrónico, amb Daniel Bardés Llorensí i Vicente Jiménez Serres. Edicions UPC, 2002. ISBN 84-8301-613-3
- Energía solar fotovoltaica, Universitat Politècnica de Catalunya, 1994. ISBN 84-7653-375-6
- Curso de circuitos electrónicos Barcelona : Ediser, D.L.1985. ISBN 84-7501-045-8
Referències
[modifica]- ↑ «Nota biogràfica». Raing.es. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ Luis Castañer Arxivat 2011-09-25 a Wayback Machine. al web de la UPC
- ↑ «Historia de 30 chips: así llegó España a Marte». Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ La Societat Catalana de Física: apunts per a una història, p. 89
- ↑ La huella de los investigadores españoles en Marte Arxivat 2018-01-15 a Wayback Machine., marcaespana, 8 d'abril de 2015
- ↑ Luis Castañer Muñoz al web de la UPC
- ↑ Luis Castañer Muñoz Arxivat 2018-01-15 a Wayback Machine. al web de la RAING