Vés al contingut

Luis Legaz Lacambra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Legaz Lacambra
Biografia
Naixement17 abril 1906 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 1980 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 10 d'octubre de 1960

3 de juliol de 1964 – 15 de novembre de 1967
  Rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la
21 de setembre de 1942 – 7 de setembre de 1960
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof del dret
OcupadorUniversitat de La Laguna
Universitat de Santiago de Compostel·la
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Luis Legaz Lacambra (Saragossa, 17 d'abril de 1906 - Madrid, 17 d'abril de 1980) fou un filòsof del dret aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

[modifica]

El 1928 es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa i continuà estudis a Grenoble amb Jacques Chevalier i a Viena amb Hans Kelsen, de qui va traduir al castellà El método y los conceptos fundamentales (1933), Teoría general del Estado (1934) i Forma de Estado y filosofía (1934).

El 1932 finalment es doctorà a la Universitat Central de Madrid i començà a donar classes a la Universitat de Saragossa. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou candidat per la província de Saragossa per Dreta Liberal Republicana.[1] El 8 de febrer de 1935 va obtenir per oposició la càtedra de Filosofia del Dret a la Universitat de La Laguna, però aquell mateix any fou traslladat a la de Santiago de Compostel·la.

Durant de la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol nacional, raó per la qual fou mantingut en el seu càrrec i el 1940 fou nomenat Cap Comarcal de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Santiago de Compostel·la. El 1942 fou nomenat rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la, càrrec que va mantenir fins al 1960 i que comportava ser procurador en Corts.[2] El 1946 va rebre la Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc.

El 1960 es va traslladar a la Universitat de Madrid, on fou degà de la facultat de dret el 1976-1977. El 18 de desembre de 1962 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[3] De 1962 a 1968 fou nomenat Subsecretari del Ministeri d'Educació i Ciència i el 1974 fou professor de dret de la UNED. El 1976 es va jubilar.

Filosofia

[modifica]

En el seu pensament intenta equilibrar tres elements: filosofia dels valors, positivisme kelsenià i sociologisme jurídic francès de Georges Gurvitch. D'aquí, respectivament, intenta entendre conjuntament el Dret com a «punt de vista sobre la justícia», perspectivisme orteguià, com a norma i com a fet.[1]

Obres

[modifica]
  • Kelsen. Estudio crítico de la teoría pura del Derecho y del Estado de la Escuela de Viena, Barcelona, Bosch, 1933.
  • El Estado de Derecho en la actualidad, Madrid, Reus, 1934.
  • Cuatro estudios sobre sindicalismo vertical (amb Bartolomé Aragón Gómez), Zaragoza, Tip. La Académica, 1939.
  • Estudios de doctrina jurídica y social, Barcelona, Bosch, 1940.
  • Horizontes del pensamiento jurídico. Estudios de Filosofía del Derecho, Barcelona, Bosch, 1947.
  • Lecciones de Política Social, Santiago, Suc. de Galí, 1948.
  • Derecho y libertad, Buenos Aires, Valerio Abeledo, 1952.
  • El Derecho y el amor, Barcelona, Bosch, 1976.
  • Filosofía del derecho, Barcelona, Bosch, 1979.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Luis Legaz Lacambra». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Medalla 4 Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine. de la RACMYP

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón
Rector de la
Universitat de Santiago de Compostel·la

1942-1960
Succeït per:
Ángel Jorge Echeverri
Precedit per:
José Gascón y Marín
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 4

1962-1980
Succeït per:
Manuel García-Pelayo