Luis Mariñas Otero
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 gener 1928  Mugardos (província de la Corunya) |
| Mort | 19 maig 1988 (60 anys) Santo Domingo (República Dominicana) |
| Ambaixador d'Espanya a la República Dominicana | |
| 1986 – ← José Luis Pérez Ruiz – Fernando González-Camino García-Obregón (en)  → | |
| Ambaixador d'Espanya a El Salvador | |
| 1980 – 1986 | |
| Ambaixador d'Espanya a Malawi | |
| 1977 – 1980 | |
| Ambaixador d'Espanya a Zàmbia | |
| 1974 – 1980 | |
| Ambaixador d'Espanya a Tanzània | |
| 1973 – 1980 | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, historiador |
| Premis | |
Luis Mariñas Otero (1928-1988) va ser un diplomàtic i escriptor espanyol, nascut a Mugardos, La Corunya, el 9 de gener de 1928, i que morí a l'edat de 60 anys a la República Dominicana.[1]
Llicenciat en Dret i doctor en Ciències Polítiques i Econòmiques, va ingressar en la carrera diplomàtica com a secretari de tercera classe en el Ministeri de Relacions Exteriors el 21 de desembre de 1950. Al llarg de la seva carrera, va exercir funcions en el Servei Exterior a Haití, Cuba, Mèxic, Guatemala, Hondures, Veneçuela, les Filipines, així com Ambaixador a El Salvador, Tanzània, Zàmbia i República Dominicana,
- Professor d'Història Econòmica i Social d'Iberoamèrica,
- Secretari General de la Comissió Nacional de Cooperació amb la UNESCO,
- Director General d'Assumptes d'Iberoamèrica en el Ministeri d'Afers exteriors espanyol,
- Membre de l'Institut d'Estudis Polítics, titular de l'Institut de Cultura Hispànica,
- Soci corresponent de la Societat de Geografia i Història d'Hondures,
- Membre del Consell de Redacció de la Revista Política Internacional; i
- Membre de la Philippine Society of International Law.
Reconeixements
[modifica]- Medalla de Plata de l'Ajuntament de Lugo,
- Va ser condecorat en diverses ocasions pel Govern espanyol i pels Governs d'Haití, Jordània, Cuba, Hondures, Equador, Veneçuela, Colòmbia i Cambodja.
- A títol pòstum li va ser concedida la Condecoració de l'ordre del Mèrit de Duarte, Sánchez i Mella en el grau de Gran Cruz Placa de Plata, pel president de la República Dominicana, Joaquín Balaguer.
Publicacions
[modifica]Decidit promotor de la Cooperació cultural espanyola a Hondures, així com en la resta dels països en els quals va estar destinat, va ser un exponent de l'estirp de diplomàtics viatgers i escriptors, acompanyant el seu estadía a cada país amb l'estudi de la seva cultura i cos normatiu, deixant constància del mateix en articles i publicacions: «un diplomàtic que, com tots hauríem de fer, no només es va dedicar amb alta eficàcia a la feina de casa professionals, també es va preocupar a conèixer aquest i altres països on va ser destinat, en tots els aspectes de la seva vida, en la seva història, la seva cultura i la seva geografia.»[2]
Fruit d'aquesta inquietud és la Col·lecció Mariñas de peces arqueològiques salvadorenques donada per la seva vídua Laura Fernández al Museu d'Amèrica de Madrid.[3]
Dins de la seva intensa producció intel·lectual, destaquen els seus estudis sobre les Constitucions de Guatemala, Haití, Veneçuela, Paraguai[4] i Hondures, sent durant anys documentació acadèmica de consulta imprescindible.[5][6]
Escrits Culturals
[modifica]A Argentina:
- Algunes notes sobre la pintura argentina. Quaderns hispanoamericans - Madrid: Edicions Cultura Hispànica, n. 248-249 (ag.-set. 1970) ; p. 588-598
A les Filipines:
- La Literatura filipina en castellà. Editora Nacional. (1974)
A Guatemala:
- Conferència Pintura i paisatge a Guatemala. Seriï Altaveu de Cultura Hispànica. Madrid: Institut de Cultura Hispànica (1966).
- La revolució intel·lectual de Guatemala. Quaderns hispanoamericans - Madrid: Edicions Cultura Hispànica, n. 71 (nov. 1955) ; p. 137-152
A Haití:
- Evolució del pensament haitiano. Quaderns hispanoamericans - Madrid: Edicions Cultura Hispànica, n. 182 (febr. 1965) ; p. 325-347
- La pintura a Haití. Quaderns hispanoamericans - Madrid: Edicions Cultura Hispànica, n. 171 (març de 1964) ; p. 553-564
A Hondures:
- Conferència Pintura i paisatge a Hondures. Seriï Altaveu de Cultura Hispànica. Madrid: Institut de Cultura Hispànica (1966).
- Hondures. Madrid: Edicions Cultura Hispànica, 1963
- Formació de la literatura hondurenya. Publicat en “Estudis Americans”, Escola d'Estudis Hispà-americans, CSIC. - Sevilla, n° 88-89 (gener de 1959).
- Panorama de la música hondurenya. Publicat en "Quaderns hispanoamericans". - Madrid: Edicions Cultura Hispànica, n° 103 (jul. 1958); p. [129-140]
- La pintura a Hondures. Publicat en "Quaderns hispanoamericans". - Madrid: Edicions Cultura Hispànica, n° 119 (nov. 1959); p. [105-120]
- L'escultura a Hondures. Publicat en "Quaderns hispanoamericans". - Madrid: Edicions Cultura Hispànica, n° 125 (maig de 1960); p. [215-223]
- Les biografies de Don Narcís Mallol, últim alcalde espanyol de Tegucigalpa, El metge espanyol Ramírez Fontecha, Rector de la Universitat de Tegucigalpa i El pare Manuel de Jesús Subirana, Missioner Español a Hondures.
- Recentment, el Centre Cultural d'Espanya a Tegucigalpa i l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua van editar conjuntament la recopilació dels seus assajos culturals d'Hondures.[7]
A Veneçuela:
- La Pintura Veneçolana. Publicat en “Estudis Americans”, Escola d'Estudis Hispà-americans, CSIC. - Sevilla, (novembre de 1961).
A Àfrica:
Així com una nombrosa producció d'assajos sobre l'esclavitud i temàtiques africanes.
Referències
[modifica]- ↑ PERFIL: NECROLÓGICAS, Luis Mariñas Otero, diplomático
- ↑ Ignacio Rupérez Rubio. «Luis Mariñas Otero, un comportamiento ejemplar». Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2010.
- ↑ Colección de D. Luis Mariñas Otero: conjunto de piezas arqueológicas procedentes de El Salvador.
- ↑ Las constituciones del Paraguay, ISBN 84-7232-184-3
- ↑ Las constituciones de Guatemala, ISBN 978-84-259-0454-7
- ↑ Las constituciones de Venezuela, ISBN 978-84-7232-025-3
- ↑ Acercamiento a la cultura de Honduras por Luis Mariñas Otero.