Vés al contingut

Luis Valls Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Valls Bosch
Biografia
Naixement25 octubre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Alger (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
València
NacionalitatEspanyola
FormacióEscoles Pies de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 4001598 Modifica el valor a Wikidata


Luis Valls Bosch (Alger, 25 d'octubre de 1916 - València, 29 de setembre de 1983)[1] va ser un músic valència amb 537 composicions musicals, entre cobla, cançó moderna i frívoles.

Biografia

[modifica]

Els seus pares, Vicente i Maria, de la Vila Joiosa i Ondara respectivament, es van conèixer treballant ambdós a Alger, ell com ebenista i ella, molt jove, ajudant la seva mare a cosir uniformes militars. Allà es van casar i van néixer els seus dos primers fills: Luis i Isabel. L'any 1919 van tornar a València, i el seu pare els va nacionalitzar immediatament com a espanyols. Anys després tindrien a la seva tercera filla Maria.

Luis va iniciar els seus estudis a les Escoles Pies. Aviat va néixer la seva afició a la música cursant els seus estudis de solfeig, piano, violí i harmonia i composició a l'Escola de la Societat Coral El Micalet, (anys 1930 a 1936), examinant per convocatòria lliure al Conservatori de Música i Declamació de València. Va cursar, a més estudi oficial d'Estètica i Història de la Música també en el Conservatori de València. En l'Oposició a Premi de l'assignatura de Piano celebrada el 6 de juliol de 1935, va obtenir el Diploma de Primera Classe.

Era tal la seva afició i bon fer, que va acabar amb notes brillants aquestes tres carreres en un temps rècord. Un cop finalitzades, va esclatar la guerra civil i va ser cridat a files per l'exèrcit republicà, romanent a Madrid, en el cos de Transmissions, durant tres anys, en aquest període va pertànyer a la banda de música i va compondre el primer "himno de transmisiones", amb lletra de Fernando Defauce.[2] Quan va acabar la guerra fou portat a un camp de concentració, d'on va escapar i va tornar a València caminant. Va ser reclamat de nou, aquesta vegada per l'exèrcit franquista, va estar destinat, durant quatre anys, a Tànger i Tetuan. A Tànger va formar, amb altres companys una orquestra ("A.B.C"), tocant llavors el contrabaix. Aquesta orquestra actuava amenitzant els balls en alguns locals de la ciutat aprofitant els passis i permisos.

Un cop finalitzat el servei militar i sent conegut en el món artístic, la companyia de "Bertini" el va contractar com a pianista i va ser amb ell des de 1943 fins a 1946. Posteriorment el va contractar la companyia d'Antonio Machín, durant els anys 1946 fins al 1949.

En ambdues companyies actuava una jove canzonetista de cobla, Luci Gómez que, com era habitual llavors, viatjava amb la seva mare. Aviat es van enamorar i un cop finalitzada la gira amb Antonio Machín, es van casar el 1949 a València, deixant ella el món de l'espectacle. D'aquest matrimoni van néixer tres fills. Maria A., Isabel i Luis.

Va obrir, a casa seva a València un "Estudi de Varietats", on impartia classes de música i de cant als artistes novells i artistes professionals que necessitaven canviar de repertori i assajar noves cançons, moltes compostes per ell mateix.

Per la seva acadèmia van passar artistes com: Gonzalo Tortosa Enguix,[3] El Gitano Blanco, Pedrito Rico, Rafael Conde El Titi, Carmen Morell, Pastora de Córdoba, Rosita Amores, Antonio Amaya, Pepe Marqués, Julita Diaz, Pola Cunard, Mary d'Arcos a més una infinitat de cantants i vedettes, entre les que es troben. A més, va acompanyar al piano a totes les companyies de revista i de varietats que venien a València. Artistes com Conchita Bautista, Lolita Sevilla, Nino Bravo, Tania Doris i moltíssims més artistes de l'època. També va treballar, durant molts anys en els espectacles de varietats que tenien lloc en les festes dels pobles de la Comunitat Valenciana i que llavors es deien "bolos". Posteriorment es posaria de moda la música "enllaunada" que es deia llavors i ja no van ser necessaris els músics en els espectacles, de manera que ja es va dedicar plenament a compondre i a atendre la nombrosa clientela de la seva acadèmia.

Va ser un autor molt prolífic i va compondre al llarg de la seva vida 205 cançons amb el seu principal lletrista i amic, Vicente Raga Ramon, i altres 332 amb lletra d'altres autors el que fa un total de 537 cançons, entre cobla, cançó moderna i frívoles.

La seva música es va interpretar per tot el món en les gires que realitzaven aquests artistes. Fins a la seva mort, el 1983 hi havia un total de 42 discos de vinil que contenien cançons seves, inclosa la cançó "Llna de Palma" que va guanyar el primer accèssit al I Festival de Benidorm el 1959, interpretada per Mari Sánchez i els Bandama. També Manolo Escolar li va gravar En un pequeño pueblo, Lolita Sevilla i Carmen Flores van gravar així mateix Mi vida privada, Rosita Amores va enregistrar Ponle Menta A partir d'aquesta data es van gravar més de 15 LP així com altres tants CD.

Mai va voler anar a Madrid, que llavors era el centre neuràlgic del món artístic. Mai va sortir de València, excepte per a les gires. Preferia gairebé l'anonimat i era clàssic en ell que quan l'artista demanava al públic un aplaudiment per al mestre, es limitava a aixecar la mà, agitant com agraïment, sense aixecar-se del piano.

Tan "d'incògnit" va passar aquest magnífic pianista i compositor per la vida que en el "Diccionario de la música valenciana", de dos toms patrocinat per l'ICCMU (Institut Complutense de Ciències Musicals, la Fundación Autor de la SGAE (on té registrades les 537 cançons) i l'IVM (Institut Valencià de la Música, de la Generalitat Valenciana), no figura el seu nom. Per aquestes tres entitats no ha existit aquest personatge valencià la música del qual - s'ha escoltat i se segueix escoltant per tot el món.

Podem trobar la seva obra a Youtube on per exemple la cançó Mi vida privada és interpretada per infinitat d'artistes amb diferents versions, (Magdalena Romero, Consuelo, Antonio Amaya, Rafael Conde El Titi, Erika Leiva, Pepe Triana, Ana Maria Vega, Patricia del Rio, etc.

Discografia[4]

[modifica]
Singles
Any Discogràfica Intèrpret Cançó
?? Eta 180 Miguel El Murciano Siempre Linares
1959 Columbia Mary Sanchez y Los Bandama Luna de Palma
1960 Saef Pastora de Córdoba Siempre Linares
1960 Saef Pastora de Córdoba Que le pasa a Gabriela
Pastora y ganadera
1960 Saef El Mejorano Frasquita mia
Hay que divertirse
1961 Saef El Mejorano Un gitano discutía
1962 Discophon Pastora de Córdoba Color moreno
1962 Discophon Pastora de Córdoba La malva
1963 Belter Los Extremeños Calor y más calor
1963 Belter Los Canasteros Valencia guapa
1963 Belter Rafael Conde El Titi Gitano colorines
1963 Hispavox Quique Roca y su conjunto Luna de Palma
1963 Philips Manolo de Jerez Tierras de Andalucía
1963 Hispavox Maxi y su conjunto Luna de Palma
1964 Columbia Esmeralda Mistral Adiós a una estrella
1964 Odeon EMI Antonio Amaya Lola española
1964 Belter Rafael Conde Rl Titi Repique de castañuelas
1964 Odeon Antonio Amaya El gitano colorines
1964 Odeon Antonio Amaya Color moreno
Lola y el rey
1964 Belter Rafael Conde El Titi El brujo del taconeo
1965 Belter Las Paquiras Las Paquiras
1965 Belter Las Paquiras Como juego de amor
Recordando siempre
1965 Belter Las Paquiras Así te quiero Dolores
1965 Odeon EMI Antonio Amaya Todas tus cartas
1966 Discos Tempo Los gemelos del sur Así te quiero Dolores
1966 Belter El Mejorano Nena morena
Ponle menta
1966 Belter El Mejorano Volviendo al mar
1966 Belter Rafael Conde El Titi Así te quiero Dolores
Hoy torea El Cordobés
1966 Belter Rafael Conde El Titi Chocante
Tierra de Andalucia
1966 Belter El Mejorano Así te quiero Dolores
1966 Belter El Mejorano Lola española
1967 Odeon Antonio Amaya En un pequeño pueblo
1968 Belter Manolo Escobar En un pequeño pueblo
1968 RCA Victor luis lucena ¡Ay! Niña hermosa
1968 la voz de su amo – EMI Gimeno Cantares de pescaores
Malditas lenguas
Embrujo de guitarra
1969 Belter Dos españoles Saliendo de España
si… señor
1973 EMI regal Dimas de Jaén Quiero cantar
1974 Acropol Jean de la Cruz El ocaso del hombre
1974 Belter Ana Kiro Mi vida privada
1975 Acropol Carmen Montenegro No me quedaré en París
1977 Mayra Heriberto Que mala eres
1978 Impacto José Marqués Podrás comprenderme
1986 Xirivella records Alfredo Rey No me quedaré en París
LP
Any Discogràfica Àlbum Intèrpret Cançó
1975 Discophon ¿? Lolita Sevilla Mi vida privada
1978 RCA Una canción de España Luis Lucena Martirio y tormento
1982 Belter Libertad Luis Lucena Si yo fuera moro
1987 Twins Otxoa sexual y autoritaria Otxoa Adiós a una estrella
1988 Xirivella Records Grandes éxitos Rosita Amores Ponle menta
1989 Dial Discos Las noches de Canal Vicente Ramírez Fuego mágico
1990 Dial Discos Canal y sus noches Vicente Ramírez Andalucía y sus noches
1990 Dial Discos Canal y sus noches Vicente Ramírez Como Triana ninguna
1992 Barry estudios Benvinguts a València Vicente Ramirez Que mala eres
1992 Barry estudios Benvinguts a València Vicente Ramirez Dame veneno

Referències

[modifica]
  1. «Murió Luis Valls» (pdf) (en castella). La Vanguardia, 01-10-1983 [Consulta: 3 abril 2012].
  2. Sequera Martínez, Luis de «Los himnos y marchas del cuerpo-arma de ingenieros militares» (pdf) (en castella). Memorial del Arma de Ingenieros. Ministerio de Defensa, núm. 74, 12-2004, pàg. 149-154. ISSN: 1137-411X [Consulta: 21 setembre 2011].[Enllaç no actiu]
  3. «Gonzalo Tortosa Enguix, músico y compositor» (en castella), octubre 2009. [Consulta: 3 abril 2012].
  4. Discografia a discogs

Enllaços externs

[modifica]