Luisa Sigea de Velasco
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1522 Tarancón (província de Conca) |
| Mort | 13 octubre 1560 (37/38 anys) Burgos (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | humanista, poetessa, políglota |
| Gènere | Poesia |
| Nom de ploma | Luisa Sigea Toledana |
| Família | |
| Pare | Diego Sigeo |
Luisa Sigea de Velasco (Tarancón, 1522 - Burgos, 1560) fou una escriptora, poetessa i filòsofa humanista.[1]
Va ser una de les puellae doctae de la Cort de la infanta Maria de Portugal, un grup de dones de classe alta instruïdes en cultura humanista i llengües clàssiques. El seu pare, Diego Sigeo, l'havia format en llengua i literatura clàssiques, hebreu, caldeu, oratòria i filosofia. Això li va permetre esdevenir la preceptora de llatí de la Infanta.[1]
L'any 1555 va retornar a Burgos després de 13 anys de servei a la Cort portuguesa. La seva trajectòria en territori espanyol no va ser tan prolífica per ser filla dona i filla d'exiliats.[1] Tanmateix, va servir a la reina Maria d'Hongria, germana de Carles V, fins a la mort d'aquesta l'any 1558.[2]
El seu pensament filosòfic seguia l'estela dels pensadors antics grecs i llatins, dels pares de l'Església medievals i d'autors coetanis com Maquiavel o More. La seva obra mestra, Duarum virginum colloquium de vita aulica et privata,[3] és un diàleg filosòfic en llatí publicat l'any 1552 que inclou una sèrie de reflexions per descobrir el camí per arribar a Déu i a la felicitat.[1]
També conreà el gènere epistolar i la poesia, entre les quals destaca el poema Syntra (1546).[1]
Va morir a Burgos als 38 anys de pena, segons els seus contemporanis.[4] Fonts més actuals parlen d'episodis depressius derivats de la seva situació personal.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mareñà, Imma Font «Luisa Sigea de Velasco, una filòsofa aparentment "feminista"». Lectora: revista de dones i textualitat, 0, 21, 20-10-2015, pàg. 145–163. ISSN: 2013-9470.
- ↑ 2,0 2,1 Rivera Garretas, María Milagros. Mujeres en la historia del pensamiento (en castellà). Anthropos, 1997, p. 95-112. ISBN 8476585047.
- ↑ Pérez, Raúl Amores «Luisa Sigea de Tarancón y la Infanta doña María de Portugal: "amicitia" entre desiguales, aprendizaje en común» (en castellà). Catálogo de obras de Luisa Sigea de Velasco, DL 2017.
- ↑ Las revolucionarias: literatura e insumisión femenina (en castellà). Sevilla: Arcibel, 2009. ISBN 9788496980723.