Vés al contingut

Lumpenus lampretaeformis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLumpenus lampretaeformis Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració del 1853 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaStichaeidae
GènereLumpenus
EspècieLumpenus lampretaeformis Modifica el valor a Wikidata
Walbaum, 1792[1][2][3][4][5][6]
Nomenclatura
Sinònims
  • Blennius gracilis (Stuwitz, 1838)
  • Blennius lampretaeformis (Walbaum, 1792)
  • Blennius lumpretaeformis (Walbaum, 1792)
  • Blennius serpentinus (Storer, 1855)
  • Centronotus islandicus (Marcus Elieser Bloch
  • Clinus mohrii (Krøyer, 1836)
  • Clinus nebulosus (Fries, 1838)
  • Lumpenus ampetraeformis terraenovae (Vladykov, 1935)
  • Lumpenus gracilis (Reinhardt, 1837)
  • Lumpenus lampetraeformis (Walbaum, 1792)
  • Lumpenus lampetraeformis americanus (Vladykov, 1935)
  • Lumpenus lumpretaeformis (Walbaum, 1792)[5][7]

Lumpenus lampretaeformis és una espècie de peix de la família dels estiquèids i de l'ordre dels perciformes.[8]

Morfologia

[modifica]

Fa 50 cm de llargària màxima, té un cos allargat semblant al d'una anguila i és de color marró clar al dors, blavós als flancs i verdós groguenc al ventre. Té nombroses taques irregulars marrons al cos. Musell rom, boca recta i amb el maxil·lar superior sobresortint per sobre de l'inferior. Aleta caudal punxeguda. Una sola aleta dorsal estesa gairebé al llarg de tota la longitud del cos. L'aleta anal abasta al voltant de dos terços de la longitud corporal total. L'orifici anal s'ubica cap al centre del cos i fa que la part posterior comprimida del cos sigui més llarga que la part davantera més arrodonida. Els radis de les llargues aletes dorsal i anal són espinosos però bastant tous. Peduncle caudal curt. Escates petites. Pell bavosa.[9][10][11]

Ecologia

[modifica]

És un peix marí, demersal (entre 30 i 373 m de fondària,[12] normalment entre 40 i 100),[13] no migratori[14] i de clima temperat (8 °C-14 °C;[15] 80°N-41°N, 71°W-55°E), el qual viu a l'Àrtic i l'Atlàntic nord des de Spitsbergen[16] fins a Escandinàvia, la mar del Nord,[17] el sud de la mar Bàltica[18][19][20][21][22] (una població aïllada, probablement un vestigi de la darrera glaciació),[9][23][24] les illes Fèroe, Islàndia,[25] Grenlàndia,[26][27][28] la península de Labrador, Terranova i la badia de Massachusetts, incloent-hi Noruega,[29] Dinamarca, Suècia, Alemanya, Polònia, Rússia, Estònia,[30][31] Lituània, Letònia, Finlàndia,[32] la Gran Bretanya,[33] Escòcia),[34][35][36] l'illa de Man,[37] el Canadà[38][39][40] (com ara, el Quebec)[41] i Maine (Estats Units)).[42][43][44][45][46][47][48][49][50][50][51][52][53][54][55][5][10][56][57] Assoleix la maduresa sexual en arribar als 3 anys de vida (quan fa prop de 20 cm de llargada) i la fresa (al voltant de 1.000 ous dipositats al fons del mar i en aigües fondes) té lloc entre el desembre i el gener.[9] Viu en túnels en forma de "Y" en el fang, els quals suposadament són emprats per a la cura parental dels ous.[58][59]

Alimentació

[modifica]

Menja petits crustacis, mol·luscs, cucs i ofiuroïdeus.[60]

Depredadors

[modifica]

És depredat per Raja radiata,[61] a Noruega pel bec de serra gros (Mergus merganser) i Hippoglossoides platessoides,[62] a Alemanya pel bacallà (Gadus morhua), a la Gran Bretanya per la foca comuna (Phoca vitulina),[63] a Irlanda pel rap blanc (Lophius piscatorius)[64] i als Estats Units pel rap americà (Lophius americanus).[65] Les seues principals amenaces són l'eutrofització i la pèrdua del seu hàbitat.[66] És inofensiu per als humans.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ Reinhardt J. C. H., 1836. (Om den Islandske Vaagmaer.--Ichthyologiske bidrag til Grönlands fauna). Overs. Kgl. Danske Vidensk. Selsk. Forhand. (Kjøbenhavn) 1835-36. 8-12.
  3. ↑ uBio (anglès)
  4. ↑ Walbaum, J. J., 1792. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Ichthyologiae pars III. Ant. Ferdin. Rose, Grypeswaldiae (Greifswald). Artedi Piscium Pt. 3: (i-viii) + 1-723, Pls. 1-3.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Catalogue of Life (anglès)
  6. ↑ uBio (anglès)
  7. ↑ FishBase (anglès)
  8. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 FishBase (anglès)
  11. ↑ NatureGate (anglès)
  12. ↑ Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p.
  13. ↑ Mecklenburg, C. W. i B. A. Sheiko, 2004. Family Stichaeidae (Gill, 1864) - pricklebacks. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (35):36
  14. ↑ BfN, 2012. Threatened Biodiversity in the German North and Baltic Seas – Sensitivities towards Human Activities and the Effects of Climate Change. (En preparació).
  15. ↑ Nash, R. D. M., 1980. Laboratory observations on the burrowing of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis (Walbaum), in soft sediment. J. Fish Biol. 16:639-48.
  16. ↑ Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p
  17. ↑ Sparholt, H., 1990. An estimate of the total biomass of fish in the North Sea. J. Cons. 46:200-210.
  18. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  19. ↑ Bagge, O., 1981. Demersal fishes. P. 311-333. A: Vopio, A. (ed.). The Baltic Sea. Elsevier Scientific Publishing Co., Països Baixos
  20. ↑ HELCOM, 2007. HELCOM red list of threatened and declining species of lampreys and fishes of the Baltic Sea. Baltic Sea Environmental Proc. No. 109. 40 pp.
  21. ↑ Klenz, B., 1997. Seltene Fischlarven in den Ichthyoplanktonfängen der westlichen Ostsee im Zeitraum 1993 - 1996. Inf. Fischwirtsch. 44(2): 62-64
  22. ↑ Klenz, B., 2003. Fischarten der westlichen Ostsee - Untersuchungen von 2000 bis 2002 (Fish species in the western Baltic Sea - Surveys from 2000 to 2002). Inf. Fischwirtsch. Fischereiforsch. 50(3), 2003: 122-125
  23. ↑ Segerstråle, S. G., 1957. On the immigration of the glacial relicts of northern Europe, with remarks on their prehistory. Societas Scientiarum Fennica, Commentationes Biologicae, 16: 1-117. Hèlsinki.
  24. ↑ Ojaveer, E. i M. Kaleygs, 2005. The impact of climate change on the adaptation of marine fish in the Baltic Sea. ICES J. Mar. Sci. 62:1492-1500.
  25. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  26. ↑ Muus, B., F. Salomonsen i C. Vibe, 1990. Grønlands fauna (Fisk, Fugle, Pattedyr). Gyldendalske Boghandel, Nordisk Forlag A/S København, 464 p. (en danès).
  27. ↑ Nielsen, J. G. i E. Bertelsen, 1992. Fisk i grønlandske farvande. Atuakkiorfik, Nuuk. 65 s.
  28. ↑ Rätz, H-J., 1999. Structures and Changes of the Demersal Fish Assemblage off Greenland, 1982-1996. NAFO Sci. Coun. Studies, 32:1-15
  29. ↑ Svenning, M.-A., S. E. Fagermo, R. T. Barretts, R. Borgstrøm, W. Vaders, T. Pedersen i S. Sandring, 2005. Goosander predation and its potential impact on Atlantic salmon smolts in the River Tana estuary, northern Norway. J. Fish Biol. 66(4):924-937.
  30. ↑ Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.
  31. ↑ Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p.
  32. ↑ Koli, L., 1990. Suomen kalat (Peixos de Finlàndia). Werner Söderström Osakeyhtiö. Helsinki. 357 p. (en finès).
  33. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  34. ↑ Gordon, J. D. M. i J. A. R. Duncan, 1979. Some notes on the biology of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis on the west coast of Scotland. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 59(2):413-419.
  35. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, Gran Bretanya. 524 p.
  36. ↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  37. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya
  38. ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  39. ↑ McAllister, D. E., V. Legendre i J. G. Hunter, 1987. Liste de noms inuktitut (esquimaux), français, anglais et scientifiques des poissons marins du Canada arctique. Rapp. Manus. Can. Sci. Halieut. Aquat, 1932,106 p.
  40. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  41. ↑ Aquin, P., 1999. Évaluation de la situation des groupes taxonomiques des poissons du Québec. Ministère de l'Environnement et de la Faune. 9 pàgines.
  42. ↑ Lazzari, M. A., 2001. Dynamics of larval fish abundance in Penobscot Bay, Maine. Fish. Bull. 99(1):81-93.
  43. ↑ FishBase (anglès)
  44. ↑ Hanel, L., Plíštil, J. & Novák, J., 2009. Checklist of the fishes and fish-like vertebrates on the European continent and adjacent seas. Bull. Lampetra, ZO čSOP Vlašim, 6: 108-180.
  45. ↑ Distribution and main characteristic of fish species on Flemish Cap based on the 1988-2002. EU-surveys in July. NAFO SCR Doc. 02/72.
  46. ↑ Román, E., C. González i E. Ceballos, 2004. Food and feeding of most abundant fish species in Flemish Cap. NAFO SCR Doc. 04/58.
  47. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  48. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  49. ↑ Makushok, V. M., 1979. Lumpenidae. P. 536-539. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  50. ↑ 50,0 50,1 Makushok, V. M., 1986. Lumpenidae. P. 1126-1129. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3
  51. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  52. ↑ Muus, B. J. i P. Dahlström, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres, Gran Bretanya. 244 p.
  53. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  54. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  55. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  56. ↑ GBIF (anglès)
  57. ↑ NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
  58. ↑ Gordon, J. D. M. i J. A. R. Duncan, 1979. Some notes on the biology of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis on the west coast of Scotland. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 59(2):413-419
  59. ↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  60. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  61. ↑ Berestovskiy, E. G., 1990. Feeding in the skates, Raja radiata and Raja fyllae, in the Barents and Norwegian Seas. J. Ichthyol. 29(8):88-96.
  62. ↑ Berestovskiy, Y. G., 1995. Feeding habitats and strategy of american plaice, Hippoglossoides platessoides limandoides, in the Barents and Norwegian seas. J. Ichthyol. 35(5):40-54.
  63. ↑ Tollit, D. J., A. D. Black, P. M. Thompson, A. Mackay, H. M. Corpe, B. Wilson, S. M. Van Parijs, K. Grellier i K. Parlane, 1998. Variations in harbour seal Phoca vitulina diet and dive-depths in relation to foraging habitat. J. Zool., Lond. 244:209-222.
  64. ↑ Crozier, W. W., 1985. Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665
  65. ↑ FishBase (anglès)
  66. ↑ Helsinki Commission - Baltic Marine Environment Protection Commission Arxivat 2013-04-02 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Fulton, T. W., 1904. The rate of growth of fishes. 22nd Ann. Rep. Fish. Board Scotland 3:141-241.
  • Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Pelster, B., C. R. Bridges i M. K. Grieshaber, 1988. Respiratory adaptations of the burrowing marine teleost Lumpenus lampretaeformis (Walbaum). II. Metabolic adaptations. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 124:43-55.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lumpenus lampretaeformis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lumpenus_lampretaeformis&oldid=34291224»