Vés al contingut

Lunar Gateway

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vehicle espacialLunar Gateway
Imatge
Informació general
Tipusestació espacial, laboratori espacial i estructura o edifici proposats Modifica el valor a Wikidata
Operador
   NASA
   Agència Espacial Europea
   Agència Espacial Japonesa
   Canadian Space Agency Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Datadesembre 2027 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentFalcon Heavy Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Mòduls
European System Providing Refueling, Infrastructure and Telecommunications (en) Tradueix
(2024–)

Habitation and Logistics Outpost (en) Tradueix
(2024–)

Power and Propulsion Element (en) Tradueix
(2024–) Modifica el valor a Wikidata
Massa
63.000 kg Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitanear-rectilinear halo orbit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La Lunar Gateway és un concepte d'estació espacial situada a l'espai cislunar que es preveu muntar en òrbita al voltant de la Lluna. Està previst que la Lunar Gateway serveixi com a centre de comunicació, laboratori científic i mòdul d'habitació per a astronautes dins del programa Artemis. És un projecte col·laboratiu multinacional: els participants inclouen la NASA, l'ESA, la JAXA, l'Agència Espacial del Canadà (CSA) i el Centre Espacial Mohammed Bin Rashid (MBRSC). Es preveu que sigui la primera estació espacial situada més enllà de l'òrbita terrestre baixa.[1][2]

S'espera que en la Lunar Gateway s'estudiïn les disciplines científiques següents: ciència planetària, astrofísica, observació terrestre, heliofísica, biologia espacial fonamental i salut humana.[3]

L'estació s'usaria com a punt d'aturada pel vehicle proposat Deep Space Transport, que és un concepte de vehicle reusable, amb propulsió elèctrica i química dissenyat específicament per a missions tripulades a Mart.[4]

La Gateway s'ha dissenyat per ser utilitzada en col·laboració amb empreses comercials com a estació de pas de missions tant robòtiques com tripulades a la superfície lunar i per viatges a Mart.

Components

[modifica]

Actualment (desembre de 2024), els plans de construcció de la Lunar Gateway inclouen aquests mòduls:

  • El Power and Propulsion Element (PPE) serà usat per generar electricitat mitjançant un propulsor solar elèctric per a la resta de l'estació i actuarà també com a remolcador de la nau. Està previst enviar-lo, juntament amb el mòdul HALO, a finals de 2027.[5]
  • El Habitation and Logistics Outpost (HALO) serà usat com a part habitable de l'estació. Comptarà, entre d'altres, amb capacitat de maneig de dades i comandament; d'emmagatzematge i distribució d'energia; volum d'estiba; control tèrmic; sistemes de comunicacions; sistemes de suport vital i control medioambiental, i un port d'acoblament de la nau Orion, que permetran donar suport a una tripulació de quatre persones durant almenys 30 dies. Està previst llançar-lo, juntament amb el mòdul PPE, a finals de 2027.[5]
  • El European System Providing Refueling, Infrastructure and Telecommunications (ESPRIT) és un mòdul de serveis que construirà l'ESA. Proveirà capacitat addicional d'hidrazina i xenó, equipament de comunicacions i diversos paquets científics.[6] El mòdul ESPRIT consistirà en dues parts. La primera part, anomenada Lunar Link[7] subministrarà les comunicacions per a la miniestació Gateway. Es preveu el seu llançament a finals de 2027, junt amb el mòdul HALO. La segona part, anomenada Lunar View,[8] contindrà els dipòsits de combustible, ports d'acoblament i el passadís d'habitacions amb finestres petites. Es preveu llançar-lo al març de 2030, com a part de la càrrega de la nau tripulada Orion de la missió Artemis V.[9]
  • El Lunar International Habitat Module (Lunar I-HAB) serà un mòdul d'habitació addicional construït per l'ESA, que inclourà contribucions d'altres socis de l'estació com ara un sistema de suport vital de la JAXA, aviònica i programari de la NASA i robòtica de l'Agència Espacial del Canadà (CSA).[10] Està previst llançar-lo a finals de 2028, com a càrrega de la nau tripulada Orion en la missió Artemis IV.[11]
  • El Canadarm3 és un parell de braços robòtics remots, un gran i un petit, similar al que ja va operar en el transbordador espacial Space Shuttle (Canadarm) i el que ara opera a l'Estació Espacial Internacional Canadarm2, i associat al manipulador destre. El braç podrà operar de forma autònoma. Tanmateix, també serà capaç d'acceptar el control des d'estacions situades a la Terra o d'astronautes que es trobin a la Gateway.[12] El Canadarm3 serà la contribució de l'Agència Espacial del Canadà (CSA) a aquest programa internacional de construcció d'una estació orbital. Es preveu llançar-lo al març de 2030, com a part de la càrrega de la nau tripulada Orion de la missió Artemis V.[9]
  • El Crew and Science Airlock Module serà utilitzat per realitzar activitats extravehiculars fora de l'estació espacial i podria tenir el port d'acoblament pel proposat Deep Space Transport. Serà construït pel Centre Espacial Mohammed bin Rashid (MBRSC), dels Emirats Àrabs Units.[13] El seu llançament està previst per al març de 2031, com a càrrega que transportarà la nau Orion de la missió Artemis VI.[14]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «FY 2022: NASA Budget Request». NASA, 28-05-2021. [Consulta: 1r juny 2021]. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  2. ↑ Jackson, Shanessa. «Competition Seeks University Concepts for Gateway and Deep Space Exploration Capabilities». nasa.gov. NASA, 11-09-2018. Arxivat de l'original el 17 June 2019. [Consulta: 19 setembre 2018]. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  3. ↑ Mahoney, Erin. «NASA Seeks Ideas for Scientific Activities Near the Moon». nasa.gov. NASA, 24-08-2018. Arxivat de l'original el 9 June 2019. [Consulta: 19 setembre 2018]. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  4. ↑ Robyn Gatens, Jason Crusan «Cislunar Habitation & Environmental Control & Life Support System». www.nasa.gov. Arxivat de l'original el 2017-03-31 [Consulta: 27 gener 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 «NASA Awards Contract to Launch Initial Elements for Lunar Outpost». NASA, 09-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
  6. ↑ Sloss, Philip. «NASA updates lunar Gateway plans». NASASpaceFlight.com, 11-09-2018. Arxivat de l'original el 6 August 2019. [Consulta: 15 setembre 2018].
  7. ↑ «Gateway: Lunar Link» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 26 juny 2024].
  8. ↑ «Gateway: Lunar View» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 26 juny 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 «FY 2025 Budget Request | FY 2025 President's Budget Request Moon to Mars Manifest». NASA, 15-04-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
  10. ↑ «Canadian Space Agency to build robotic arms for lunar space station» (en anglès). Global News.
  11. ↑ Foust, Jeff. «NASA planning to spend up to $1 billion on space station deorbit module». SpaceNews, 13-03-2023. [Consulta: 13 març 2023].
  12. ↑ Agency, Canadian Space. «About Canadarm3». Canadian Space Agency, 26-06-2020. [Consulta: 19 setembre 2023].
  13. ↑ Foust, Jeff. «UAE to build airlock for lunar Gateway». SpaceNews, 07-01-2024. [Consulta: 7 gener 2024].
  14. ↑ «Gateway Space Station – NASA» (en anglès americà), 12-06-2023. [Consulta: 7 maig 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lunar_Gateway&oldid=34402745»