Luo Ruiqing
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 maig 1906  Nanchong (RP Xina) | ||
| Mort | 3 agost 1978 (72 anys) Heidelberg (Alemanya) | ||
| Sepultura | Cementiri Revolucionari de Babaoshan | ||
| Ministre de Seguretat Pública de la República Popular de la Xina | |||
1949 – 1959 – Xie Fuzhi (en)  → | |||
| Viceprimer ministre de la República Popular de la Xina | |||
| Member of the 1st Plenary Session of the Chinese People's Political Consultative Conference (en) | |||
| Secretary of the Central Secretariat of the Chinese Communist Party (en) | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia Militar Whampoa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, comandant militar, polític, revolucionari | ||
| Partit | Partit Comunista de la Xina | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit Popular d'Alliberament | ||
| Rang militar | Da Jiang (en) (1955–) | ||
| Conflicte | Expedició del Nord Llarga Marxa Segona Guerra Sino-japonesa | ||
| Família | |||
| Fills | Luo Yu | ||
| Cronologia | |||
| 1965 | Luo Ruiqing incident (en)
| ||
| Premis | |||
Luo Ruiqing (xinès simplificat: 罗瑞卿), al qual Mao Zedong denominava Luo l'Alt, fou un militar i polític xinès nascut a Nanchong (Sichuan) el 31 de maig de 1906 i el mort a Heidelberg (llavors Alemanya Occidental), el 3 d'agost de 1978. Va ser una figura cabdal a la Llarga Marxa, en la Guerra civil de la Xina, la Guerra de Corea.i en el conflicte armat entre la Xina i l'Índia
Biografia
[modifica]La família de Luo Ruiqing tenia propietats rurals. S'incorporà al Partit Comunista de la Xina l'any 1926 Després de l'Aixecament de Nanchang (1927) que enfrontà comunistes amb el Kuomintang se'n va a la URSS on va rebre formació sobre els serveis secrets de la policia. I més tard viatjà a França.
A la Conferència de Lushan (1959) és dels qui donen suport a la política del Gran Salt Endavant que pretenia canviar l'economia xinesa, passant de dependre de l'agricultura a una economia basada en la indústria i criticà Peng Dehuai que no era partidari a aquesta política.
Mao tenia gran afecte i confiança per Luo cosa que irritava Lin Biao. Moltes vegades les ordres que Mao volia transmetre als militars es feien mitjançant Luo (fins i tot les que anaven adreçades a Lin i això era degut al fet que la salut i les fòbies del ministre de Defensa el mantenien, amb freqüència, inaccessible. Quan l'esposa de Mao el trucà per comunicar-li que Mao el necessitava per intensificar el control total del seu poder, Lin va considerar que havia arribat la seva oportunitat per marginar Luo l'Alt. Mao es va veure obligat a fer caure en desgràcia el seu fidel col·laborador. Així, als inicis de 1966, en l'evolució Cultural és detingut i acusat d'implicació en un cop d'estat. Humiliat i maltractat intentà suïcidar-se saltant des d'una considerable alçada (un tercer pis) però, malgrat tot, va sobreviure amb greus lesions a les cames. Va morir a Alemanya on va anar per fer-se un tractemanet mèdic. Després de la mort de Lin Biao ha estat rehabilitat.
Bibliografia
[modifica]- Turbulent Decade: A History of the Cultural Revolution de Yan Jiaqi ,Gao Gao .University of Hawai'i Press.pàgs. 34-35, 55, 121. Capítol 12 (pags. 184-190),197,199,202,214- 216, 242, 287, 295, 369 i 455(en llengua anglesa).
- The Private Life of Chairman Mao. Del Dr.Li Zhisui.Random House. Nova York. Pàgs. 49, 60-61,71,87,89,91,97,130,132-134, 153,157-159, 161, 163, 171,173, 291-292, 300 i 338. ISBN 0-679-76443-7.(en llengua anglesa)
- Mao's Last Revolution de Roderick MacFarquhar,Michael Schoenhals. (Existeix edició en castellà de la Editorial Crítica de Barcelona).
- Mao: La historia desconocida de Jon Halliday i Jung Chang. (en llengua castellana).