Vés al contingut

Lupe Sino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLupe Sino

Lupe Sino amb Manolete Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1917 Modifica el valor a Wikidata
Sayatón (província de Guadalajara) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Antonia Bronchalo Lopesino, més coneguda com a Lupe Sino (6 de març de 1917 – 13 de setembre de 1959) fou una actriu espanyola.

Biografia

[modifica]

Antonia Bronchalo Lopesino va néixer el 6 de març de 1917 a Sayatón, un poble de la província de Guadalajara, a Espanya. Va ser la segona de nou nens (Benita, Basilia, Antonia, Claudia, Anunciación, Mari Pili, Emilio i Félix) fills d'Eugenia i Nicomedes, camperols republicans.[1] A catorze anys, la família va anar a viure a Madrid i ella va començar treballar com a criada, però va acabar treballant en el món del cinema italià amb el director Fernando Mignoni.[2] Va morir a Madrid d'un accident vascular cerebral el 13 de setembre de 1959.[3]

Carrera

[modifica]

Sino va treballar com a actriu de cinema, i va protagonitzar diverses pel·lícules, notablement La dama torera (1950),[4] El marqués de Salamanca (1948), El testamento del virrey (1944),[5] i La famosa Luz María (1942).[6]

Vida personal

[modifica]

Va conèixer Manolete, el matador al bar Chicote de Madrid,[7] i fou la seva xicota fins a la mort d'ell per una cornada fatal en una actuació el 1947. Com que ella no agradava al seu mànager ni a la seva família, no li van permetre de veure'l abans que ell morís el 29 d'agost de 1947.[8] Va ser fotografiada per Paco Cano al seu costat posteriorment, mentre ell jeia enshrouded.[9]

Quan Manolete va morir, va marxar a Mèxic i es va casar amb l'advocat Manuel Rodríguez. Va tornar a Madrid després de vuit anys, i va morir dos anys més tard.[10]

[modifica]

Sino és mencionada juntament amb Manolete com una icona de l'Espanya de la postguerra a la cançó De purísima y oro de Joaquín Sabina, que forma part de l'àlbum 19 Días y 500 Noches (1999).[11] Sino va ser interpretada per Penélope Cruz en la pel·lícula de 2007 Manolete.[12]

Referències

[modifica]
  1. ; Mas, Fernando; Soto Viñolo, Juan «La otra crónica» (en castellà). Mundinteractivos, S.A., 21-01-2007.
  2. «Carmen Esteban indaga en el amor de Manolete y "la primera chica yé-yé de los 60" en 'Lupe, el Sino de Manolete'» (en castellà). , 14-02-2007.
  3. «Manolete iba a casarse con Lupe Sino... pero la muerte se adelantó» (en castellà). , 28-08-2017.
  4. García Riera, Emilio. Historia documental del cine mexicano: 1949-1950. Universidad de Guadalajara, 1992, p. 121. ISBN 9789688954287. 
  5. Ysbert Alvarruiz, José. Mi vida artística: memorias de Pepe Ysbert, su teatro, su cine, su época. Ed. Bruguera, 1969, p. 254. 
  6. M. Torres, Augusto. Directores españoles malditos. Huerga Y Fierro Editores, 2004, p. 229. ISBN 9788483744802. 
  7. AFP «Còpia arxivada». , 26-08-2007 [Consulta: 27 gener 2021].
  8. Delgado, Ricardo. «Manolete - Myth/Legend». Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 28 agost 2019].
  9. Recio, Alejandro. «Manolete» (en castellà). El Arte Taurino. [Consulta: 28 agost 2019].
  10. (en castellà) , 28-08-2012.
  11. «De purísima y oro». joaquinsabina.net. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2021. [Consulta: 27 gener 2021].
  12. , 30-08-2006.