Luxemburguès

Luxemburguès
Lëtzebuergesch (ˈlətsəbuəjəʃ)
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	400.000
Parlants nadius	391.200 (2012 )
Parlat a	Saarland i Sankt Vith
Oficial a	Luxemburg
Autòcton de	Europa
Estat	Luxemburg, Franja oriental de la Província de Luxemburg, regíó de Sankt-Vith (Bèlgica)
	Distribució geogràfica del luxemburguès (ratllat) i dels dialectes fràncic-mosel·lans
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües germàniques; llengües germàniques occidentals; alt alemany; alt alemany inferior; alemany central occidental; fràncic central; fràncic mosel·là; fràncic mosel·là occidental
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Conseil fir d'Lëtzebuergers Sprooch; Consell per a la llengua luxemburguesa
Codis
ISO 639-1	lb
ISO 639-2	lb
ISO 639-3	ltz
SIL	ltz
Glottolog	luxe1244
Linguasphere	52-ACB-db
Ethnologue	ltz
ASCL	1302
IETF	lb

El luxemburguès o luxemburgués^[2] és la llengua germànica pròpia de Luxemburg. Fins fa poc de temps, era una llengua reclosa en el si de la llar sense cap presència oficial i un desconeixement forà de la seva existència. El 24 de febrer del 1984, va esdevenir llengua oficial del país mitjançant una llei específica. Avui en dia, ja és llengua oficial en un país que en té tres: l'alemany, el francès i el luxemburguès.

No ha estat gairebé a cap moment una llengua literària, encara que es conserven documents escrits que van fer possible ja fa alguns centenars d'anys la seva identificació com a llengua independent de l'alemany.

Existeix actualment un fort moviment a Luxemburg en pro de la llengua, que ha aconseguit a introduir-la en l'ensenyament, la ràdio i la televisió. La principal demanda és l'eliminació de l'alemany com a llengua "franca" del país i la seva substitució pel luxemburguès. El luxemburguès, tot i la seva llarga travessia pel desert, és entès i parlat per prop de 100% de la població, que la té com a llengua materna. Els principals autors en llengua luxemburguesa són: Guy Rewenig, Roger Mandercheid, Nico Helminger i Josy Braun.

Nombre de parlants

Uns 280.000 com a primera llengua o llengua materna i uns 110.000 com a segona llengua. D'aquests, uns 350.000 viuen al Gran Ducat de Luxemburg. Hi ha una comunitat de luxemburguesoparlants a Bèlgica estimada en uns 30.000.^[3] Tradicionalment, a França, els miners de carbó de la vall del riu Mosel·la, vora la frontera entre Luxemburg i Alemanya, han parlat el luxemburguès en una varietat anomenada fràncic (frankesch) o platt. No hi ha estimacions del nombre de parlants. A Alemanya hi ha petites comunitats frontereres que parlen luxemburguès, sense estimacions fiables.

Filiació

Llengua indoeuropea, germànica, germànica occidental.

Lèxic

Bon dia - moien
Adeu - addi
Si us plau - wann ech gelifft

1 eent
2 zwee
3 dräi
4 véier
5 fënnef
6 sechs
7 siwen
8 aacht
9 néng
10 zéng

Vegeu també

Referències

↑ Birgit Pfaus-Ravida Es gibt ein neues Selbstbewusstsein!, entrevista amb Fernand Fehlen i Peter Gilles de la Universitat de Luxemburg al diari Luxemburger Wort, 26 de febrer de 2010
↑ Luxemburgués en pronúncia occidental i luxemburguès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
↑ Fernand Fehlen, Es gibt ein neues Selbstbewusstsein! Arxivat 2010-03-01 a Wayback Machine. al diari Luxemburger Wort, 26 de febrer de 2010