Vés al contingut

Pet de llop

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lycoperdon perlatum)
Aquest article tracta sobre el bolet Lycoperdon perlatum. Vegeu-ne altres significats a «Pet de llop (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuPet de llop
Lycoperdon perlatum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Estat de conservació
Risc mínim
UICN122090665 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereLycoperdon
EspècieLycoperdon perlatum Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1796
Nomenclatura
Sinònims
Lycoperdon bonordenii
Lycoperdon perlatum var. bonordenii
Lycoperdon perlatum var. dobremezianum
Lycoperdon lacunosum
Lycoperdon gemmatum var. perlatum Modifica el valor a Wikidata

El pet de llop[1] o pet de ca (Lycoperdon perlatum del grec Lycos: llop; pérdon: pet; del llatí perlatus: emperlat) és un bolet comestible de l'ordre de les licoperdals (de la família dels Agaricaceae o Lycoperdaceae, segons els autors). La varietat Lycoperdon pratense, dita senyals de llop o de ca (Mallorca), té forma de baldufa i la superfície coberta de papil·les, en forma de piràmide.

Noms populars

[modifica]

També rep els següents noms: veixina de llop, veixinada de llop, pet de vella, pet de monjo, pet de moro, bolet de fum, bufa, bufa de bou, bufa de jai(a), bufa de monja, bufa del dimoni/diable, cul de porc, esclatabufa, llufa (al Rosselló, entre altres llocs), llufa de ca (Vallespir, Capcir), xilla de bou i fumaterra o fumdeterra.

Descripció

[modifica]

Arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom. No té llamines, per aquesta raó li fer el procés d'expulsió.

Hàbitat

[modifica]

Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent des de la primavera fins a final de la tardor.

Gastronomia

[modifica]

És comestible de jove, quan la gleba és homogènia i blanca. Esdevenen no comestibles a mesura que s'envelleixen: la gleba es torna groguenca, i després es desenvolupa finalment en una massa polsosa d'espores de color verd oliva. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.

Referències

[modifica]
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.