Vés al contingut

Més per Menorca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: MÉS Per Menorca)
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula d'organitzacióMés per Menorca
Dades
Nom curtMés Menorca Modifica el valor a Wikidata
Tipuscoalició electoral (2014–2018)
partit polític (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Ideologiamenorquinisme
feminisme
ecologisme
sobiranisme
republicanisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 juliol 2014
Governança corporativa
Coordinador GeneralMiquel Àngel Maria (2022–)
Secretari d'OrganitzacióEduard Riudavets Florit (2020–)
Format per
Partit Socialista de Menorca-Entesa Nacionalista
Els Verds de Menorca
Esquerra Republicana de les Illes Balears
Verds Equo Modifica el valor a Wikidata
Part deSumar (coalició) Modifica el valor a Wikidata
Parlament de les Illes Balears (2019)
2 / 59
Consell Insular de Menorca (2019)
3 / 13 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.mespermenorca.cat/
Facebook: MesPerMenorca X: MesperMenorca Modifica el valor a Wikidata

Més per Menorca, sovint escurçat com a Més Menorca, és un partit polític de l'àmbit menorquí d'ideologia menorquinista, sobiranista, ecologista, feminista i d'esquerres. El projecte Més per Menorca es donà a conèixer el juliol de 2014 amb el manifest "Un futur millor és a les nostres mans".[1] Actualment compta amb més de 670 adherits i amb el suport de quatre partits polítics: Partit Socialista de Menorca, Esquerra Republicana de Menorca, IniciativaVerds Menorca i Equo i està obert a noves incorporacions.

Més per Menorca s'ha presentat a les eleccions al Consell Insular de Menorca i al Parlament de les Illes Balears dels anys 2015 i 2019 per la circumscripció de Menorca.

Des del 13 de maig de 2022 forma part de l'Aliança Lliure Europea.[2]

Primeres assemblees

[modifica]

Les primeres assemblees[3] de Més per Menorca serviren per posar les bases de l'organització: es va debatre l'ideari polític i ètic de la formació, les bases de funcionament i el calendari i reglament per al procés de primàries. A més, es va elegir un grup coordinador o motor encarregat de l'elaboració de diferents documents i de coordinar les primàries. S'acordà que Més per Menorca es presentàs a les eleccions com una coalició de partits, la fórmula jurídica que més s'ajusta a la formació. Tot i això, Més per Menorca no està format tan sols per partits polítics sinó també per persones independents.

A la quarta assemblea es presentà el primer esborrany del Document de Compromís Ètic, un codi ètic perparat per l'equip motor. La versió definitiva d'aquest codi fou aprovada més endavant per l'assemblea. D'aquesta Assemblea sorgí també un equip encarregat de donar forma de programa a totes les propostes programàtiques que els adherits havien fet arribar per internet.

A la cinquena assemblea[4] es ratificà el procés de primàries i es donaren a conèixer els candidats i lemes de campanya: "Ja és ben hora!" i "Menorca més que mai".

El primer esborrany de programa electoral fou presentat a la sisena assemblea. Altres punts secundaris d'aquesta assemblea foren l'aprovació definitiva del pressupost de la campanya o del Document de Compromís Ètic.

Primàries

[modifica]

El procés de primàries de Més per Menorca per elegir els candidats per a les eleccions autonòmiques de 2015 es dividí en dues fases tal com estipulava el reglament i el calendari aprovat a la segona assemblea.

La primera fase tingué per objecte l'elecció de les persones que encapcelaren les llistes. Es presentà un únic candidat a cada llista: Joan Manel Martí i Llufriu pel Parlament i Maite Salord i Ripoll pel Consell.[5][6] El procés fou obert a la ciutadania. L'elecció dels candidats tingué lloc del dos al quatre de gener telemàticament i dia quatre presencialment.[7]

La segona fase de primàries [8][9] serví per confeccionar els llocs restants de les llistes electorals. El termini per presentar candidatures s'obrí el 19 de gener i es tancà el 4 de març i en total es presentaren 13 persones (sis dones i set homes) per a formar la llista presentada al Consell i 14 (sis dones i vuit homes) al Parlament. Per a ambdues llistes eren necessaris 12 candidats (a més del cap de llista) i un mínim de 3 suplents, per la qual cosa el nombre de candidats presentats són suficients per omplir fins i tot, els primers llocs de suplents. A més, les llistes s'elaboraren assegurant la paritat de gènere tal com estableix la legislació electoral de les Balears.

Es va poder votar de forma presencial el dia 15 de març i via correu electrònic des dos dies abans. Dia 16 de març es feren públics els resultats provisionals. Després de diferents canvis provocats per problemes tècnics i les incorporacions dels darrers suplents, les llistes quedaren de la següent manera:

Consell insular de Menorca Parlament de les Illes Balears
1 Maite Salord 1 Joan Manel Martí
2 Miquel Maria 2 Patricia Font
3 Maria Sellarès 3 Josep Castells
4 Miquel Preto 4 Raquel Marquès
5 Margarida Vinent 5 Josep Foguet
6 Manuel Lora 6 Laia Obrador
7 Clàudia Pons 7 Antoni Moll
8 Damià Moll 8 Sandra Galmés
9 Magdalena Cardona 9 Oscar Garcia
10 Francesc Pons 10 Leonor Berja
11 Maite Pons 11 Carlos Nicobara
12 Ramon Rosselló 12 Mariona Riera
13 Carme Rocamora 13 Pedro Medina
S1 Simó Ferrando S1 Judith Aisa
S2 Begoña Oquiñena S2 Nicolau Palliser
S3 Sergi Marí S3 Maria Pilar Vinent

Territori MÉS que mai i Cultura MÉS que mai

[modifica]

Els candidats al Consell i Parlament de Més per Menorca iniciaren aquestes dues campanyes amb l'objectiu de reafirmar el compromís amb el territori (Territori MÉS que mai) i la cultura (Cultura MÉS que mai, que s'allargà fins dia 12 d'abril) de Més per Menorca mitjançant fotografies amb la naturalesa i motius culturals respectivament. Es convidà qualsevol persona a participar en les campanyes.

Consell Insular

[modifica]

Una volta celebrades les eleccions, les tres formacions progressistes que obtingueren representació a la màxima institució menorquina (PSIB-PSOE, Més per Menorca i PODEMos Menorca), iniciaren unes negociacions per tal de poder formar un govern tripartit. El principal escull del procés de negociació fou la presidència del Consell. La candidata del PSOE, Susana Mora reclamà la presidència argumentant que era la candidata de la llista més votada de les tres.[10][11] Tot i això, Podem es negà a entrar a un govern presidit pel PSOE, i es mostrà partidari de la presidència de la candidata de Més per Menorca, Maite Salord.[12] Des de Més per Menorca es defensà la formació d'un govern integrat per les tres formacions (8 consellers electes) i presidit per una persona de consens,[13] de tal manera que la persona que presidís el govern no fos un obstacle per a la seva formació.

Finalment s'optà per una fórmula que va satisfer mínimament a totes formacions: un govern integrat pels vuit consellers de les tres formacions i amb presidència compartida, és a dir, presidit per l'ecosobiranista Maite Salord des de 2015 a 2017 i per Susana Mora de 2017 a 2019.[14]

Així, Maite Salord esdevingué presidenta del Consell Insular de Menorca, prenent possessió del càrrec el dia 4 de juliol de 2015.[15] Salord adoptà les responsabilitats, a més, del departament de carreteres. Per altra banda, els altres dos consellers electes de Més per Menorca també adquiriren responsabilitats: Miquel À. Maria esdevingué Conseller de Cultura i Educació i Maria Sellarès Consellera de Promoció Turística, Artesania i Transports.

Govern de les Illes Balears

[modifica]

Arran també de les eleccions del 24 de maig, s'inicià també un procés de negociacions entre PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera per tal de constituir un govern progressista per a les Illes Balears.[16][17]

Finalment, Podem optà per no entrar en el nou executiu, liderat per la candidata del PSIB-PSOE, Francina Armengol.[18] Per la seva banda, Més per Menorca proposà a l'escriptora i periodista Esperança Camps Barber com a Consellera de Participació, Transparència i Cultura,[19][20] que fou nomenada el 2 de juliol de 2015. Així doncs, el nou govern quedà format per PSIB-PSOE, Més per Mallorca i Més per Menorca i rebé, a més, el suport parlamentari de Podem i Gent per Formentera.

Resultats electorals

[modifica]

Parlament de les Illes Balears

[modifica]
Eleccions Vots % Escons +/- Govern Candidat
2011 3.723 0,89
1 / 59
 Oposició Nel Martí
2015 6.582 1,52
3 / 59
 Augment 2 Coalició (PSIB-MÉS-MpMe) Nel Martí
Suport extern (des d'abril 2017)
2019 6.058 1,41
2 / 59
 Disminució 1 Suport extern Josep Castells Baró

Congrés dels Diputats

[modifica]
Congrés dels Diputats
Eleccions Illes Balears Candidatura Candidat
Vots % Escons
2019 (I) 25.191 4,86
0 / 8
 Veus Progressistes Guillem Balboa Buika
2019 (II) 18.295 4,03
0 / 8
 Més Esquerra Guillem Balboa Buika

Consell de Menorca

[modifica]
Eleccions Vots % Escons +/- Govern Candidat
2015 7.038 18,74
3 / 13
 Coalició (PSIB-MpMe) Maite Salord i Ripoll
2019 6.953 17,82
3 / 13
 = Coalició (PSIB-MpMe) Maite Salord i Ripoll

Ajuntaments

[modifica]
Eleccions Menorca
Vots % Regidors Alcaldies
2015 6.708 1,53
22 / 114
2 / 8
2019 7.163 1,64
23 / 112
2 / 8

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Naixement de MÉS per Menorca». Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 26 febrer 2015].
  2. ↑ «Més per Menorca entra a formar part de l’Aliança Lliure Europea (ALE)».
  3. ↑ «MÉS se constituye». Arxivat de l'original el 2015-01-12. [Consulta: 27 maig 2015].
  4. ↑ «MÉS per Menorca cinquena assemblea». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 12 abril 2015].
  5. ↑ «Maite Salord i Nel Martí aspiran en solitario a repetir candidatura». Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 27 maig 2015].
  6. ↑ «MÉS per Menorca proclama a sus candidatos». Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 26 febrer 2015].
  7. ↑ «La mitad de los votantes ratifican Nel Martí y Maite Salord». Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 2 juny 2015].
  8. ↑ «MÉS per Menorca encara unas primarias con cerca de 500 inscritos». Arxivat de l'original el 2015-05-27. [Consulta: 27 maig 2015].
  9. ↑ «MÉS per Menorca presenta sus listas para las primarias». Arxivat de l'original el 2015-05-27. [Consulta: 27 maig 2015].
  10. ↑ «El PSOE queda fuera del gobierno si Mora no es presidenta», 25-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-08-30. [Consulta: 25 agost 2015].
  11. ↑ «El PSOE quedará en la oposición después que no pueda obtener la presidencia», 27-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-08-30. [Consulta: 25 agost 2015].
  12. ↑ «Les bases de PODEMOS prefereixen un govern tripartit amb la presidència per Salord». Arxivat de l'original el 2015-08-29. [Consulta: 25 agost 2015].
  13. ↑ «MÉS y PODEMOS acuerdan formar gobierno y piden al PSOE que se sume», 26-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-08-30. [Consulta: 25 agost 2015].
  14. ↑ «Salord serà presidenta dos anys i Susana Mora (PSIB) els dos darrers».
  15. ↑ «Maite Salord, nova presidenta del Consell». Arxivat de l'original el 2015-09-06. [Consulta: 25 agost 2015].
  16. ↑ «PSIB, PODEMOS y MÉS acuerdan quitar aforamientos y eliminar el "Nivel 33"», 04-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-07. [Consulta: 26 agost 2015].
  17. ↑ «PSIB, PODEMOS y MÉS esperan poder cerrar acuerdo definitivo», 09-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-14. [Consulta: 26 agost 2015].
  18. ↑ «Negociacions Govern Illes Balears», 11-06-2015.
  19. ↑ «Esperança Camps propuesta por MÉS». Arxivat de l'original el 2015-09-03. [Consulta: 26 agost 2015].
  20. ↑ «Dos menorquines formaran parte del nuevo Govern», 30-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-03. [Consulta: 26 agost 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Més_per_Menorca&oldid=33981940»